Tinc una estudiant estrangera, que porta tres dies vivint a Barcelona, que m’ha agraït que faci les classes sempre en català. Em diu que sap que, d’entrada, li suposarà un gran esforç, però que aviat l’entendrà i podrà integrar-se personal, acadèmica i professionalment abans i millor.
Si això ho fa una jove de 18 anys debutant a la universitat i que per primer cop surt de casa, perquè no ho pot fer tot un professor universitari, vingui de CIncinati o Albacete? Contràriament a la llei del cine, un altre conseller republicà (Josep Huguet) ha descafeïnat tant i tant el decret sobre l’obligació del coneixement del català per als professors universitaris, que el paper mullat resultant fa pena. Si no el saben, no el volen aprendre, no el certifiquen i no s’examinen, la universitat que el contracta expedirà un paperot que digui que el coneix i aire. Si això no és feta la llei feta la trampa ja em direu que és.
Honorable baixada de pantalons enfront el poder fàctic dels rectors?
Demostració que la classe política utilitza el català de moneda de canvi per fer creure que es nacionalitza el país quan és mentida?
Batejo aquest decret com el desgraciat, una norma descafeïnada, amb llet desnatada i amb sacarina.
Dit a El Món a RAC 1 el 15 de Setembre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada