Una revolució jove i silenciosa

Els joves entre 15 i 29 anys tenen uns nivells de consum cultural superior a la resta de la població catalana. Ho diu l’estudi sobre hàbits culturals encarregat per l’Observatori Català de la Joventut, basat en dades de l’enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya. Els hàbits culturals del jovent creix en tots els àmbits tret del cinema, ràdio, premsa i televisió.

Els vells models de transmissió cultural, que també és transmissió de poder, sotsobren. Els joves es revolten contra la submissió ideològica derivada del control dels mitjans de comunicació i cultura, i obren vies de transmissió dels valors culturals i socials a través de les noves formes de coneixement, com la xarxa, o de formats clàssics, però sociabilitzadors i que poden driblar més fàcilment l’autoritarisme en la difusió de missatges i el monopoli econòmic, com la música en directe o el llibre públic.
Els resultats de l’estudi són clars: la música té un 88% d’us entre els joves per un 59,9% entre els adults; l’assistència a les biblioteques, del 68,2% sobre un 37,1%; a concerts, del 68,4% per un 42,1%; al cinema, del 37% contra un 17,9%; al teatre, del 46,3% per un 38,3%, i la lectura habitual de llibres, del 37,7% sobre un 31,7%. L’estudi també indica que el 32,5% de la població major de 30 anys mira la televisió per sobre de la mitjana, mentre que en els joves entre 15 i 29 anys el percentatge és del 20,3%; que els majors de 30 anys també superen els menors d’aquesta edat en el consum habitual de diaris, el 81,4% davant del 76,4%, i que el 29,1% dels joves entre 15 i 29 anys escolta la ràdio per sobre de la mitjana, per un 38,2% dels adults. En resum, els joves consumeixen més cultura i planten cara al control ideològic de la indústria cultural i els grans mitjans de comunicació de masses.
Agradi o no, això és una revolució molt més que tecnològica. Reduir-ho a això és d’un simplisme sospitós. La societat mesocràtica mira amb preocupació com els joves estan capgirant els vells esquemes de control col•lectiu. El sistema de consum juvenil massiu endegat als EE UU després de la Guerra Mundial s’ensorra. Les multinacionals que van patentar i difondre un ‘way on life’ jove fonamentat en el consum d’un seguit de símbols generacionals que, en principi, havien sorgit de la imaginació o de l’activisme sociopolític juvenil (rock, moda, art, cinema...), estan veient com el seu poder recula sense solució i la seva influència ideològica està essent substituïda per iniciatives generades fora del seu terreny de negoci. Traduït al llenguatge polític, estem davant d’una autèntica revolució jove i silent que, usant amb intel•ligència els ressorts comunicatius i creatius de la xarxa, estan generant discursos contraris al poder establert i al control social de les grans corporacions financeres. Democràcia de base, en diríem? Retorn a l’autèntica sobirania popular? No crec que la intenció de cap jove d’avui sigui comparable a la dels seus pares del Maig de 1968. No són maoistes ni leninistes, només volen un món més just i igualitari, que no és poc.
Impotent davant la dificultat de sotmetre amb les coordenades del mercat l’allau imparable del moviment juvenil universal que es desplega a través de la xarxa de manera implacable, el poder econòmic boicoteja els joves d’avui fins l’extorsió: salaris de misèria, condicions socials i professionals lamentables o bloqueig legislatiu a les iniciatives dels joves són alguns dels resort que el poder polític sotmès posa al servei del capital per aixafar aquesta revolució silent.
En lloc de preocupar-se perquè els joves no llegeixen els caducs diaris o no miren la impresentable televisió d’avui, el poder públic català hauria de treballar en favor dels joves, ser valent i desmarcar-se dels interessos del mercat que el controla a ell també. Només així evitarem que els millors cervells de cada generació acabin marxant i desertitzant intel•lectualment el país.

Albert Obradors
Amb pregó de l’historiador Josep Termens i un extraordinari cartell del fotògraf Toni Catany, la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern que presideix, i que enguany es dedica especialment a la fotografia als llibres, va arrencar divendres amb el millor dels presagis. Joies editorials surten al Passeig de Gràcia a buscar al ciutadà. Festa i cultura, un clàssic de les diades de la Mercè

Albert Pélach
En la que havia de ser l’edició de la seva refundació definitiva, la Setmana del Llibre en Català que presideix no acaba de funcionar. L’indret és magnífic i els esforços ingents, però les activitats paral•leles no tenen el ressò que es pretén, i els autors que van a firmar passen amb més pena que glòria. La dispersió del recinte no ajuda i algunes errades organitzatives, encara menys.