Com que l’educació no és un objectiu d’excel•lència nacional, sinó un camp abonat a mil batalles gremials, econòmiques i polítiques moltes ben mesquines, el curs que comença avui, el primer amb nou calendari, el primer amb introducció generosa de l‘univers digital i el primer amb retallada pressupostària i de sous dels treballadors públics, és, faltaria més, un començament de curs ben convuls.
Els mestres acusen el Departament d’haver actuat a esquena d’ells en tots els procés de transformació de la gestió dels centres. Als mestres mai no els agraden els canvis, i més quan els afecta el millor que tenen: un ‘statu quo’ de poder inalterable durant anys.
Despistats pels canvis, els pares i mares demanen més diners per la cèlebre setmana blanca i per als ordinadors, e-books i tota la parafernàlia 2.0.
Algunes editorials s’han embarcat en una batalla comercial per conquerir una bona quota al nou mercat digital, resultat, la majoria de llibres, simples pdf dels de paper, són d’un valor pedagògic ínfim.
Tal com sentiu: diners, poder. És això el que compta per a molts dels agents que intervenen en l’educació. Anem bé així per ser alguna cosa com a país, o per ser país a seques fins i tot.
Dit a El Món a RAC 1 el 7 de setembre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada