Mentre els editors catalans són apunt d’inaugurar, entre esperances i temors, la 28èna Setmana del Llibre en Català amb noves dates, nova ubicació i més esforç, a uns quants els ha arribat una comunicació de la Institució de les Lletres Catalanes on se’ls recorda que el dia 4 de novembre han de tenir llestos uns llibres pels quals rebran uns subvenció, doncs es tracta d’obres d’especial interès literari amb poca sortida comercial (obres completes i antologies d’autors desapareguts). La comunicació no tindria cap relleu si no fos perquè, a les bases d’adjudicació dels ajuts, diu que els llibres hauran d’estar el dia 1 de desembre. Amb poca dotació pressupostària i competències escasses, la Institució sobreviu com pot honorant als morts com a objectiu final, però el que si que te és personal, força. Perquè han de fer tot sovint patinades d’aquesta índole?
Posats a parlar de recursos, sorprenia aquest estiu la pobresa gairebé gasiva de l’exposició sobre els anys joves de Miquel Barceló a Arts Santa Mònica al costat de la generositat de recursos abocats per la Fundació La Caixa a l’altra part de la mostra, la del Barceló madur. A més d’un li va fer pensar en el malament que es gasta els nostres diners l’administració i el be que ho fa una entitat financera privada.
Diners, alguns, potser en faran els editors de l’obra completa de Salvador Pankkiar, l’editorial Fragmenta. Dilluns es va posar a la venda el tercer dels 18 volums de l’obra del filòsof recentment traspassat, i la majoria de mitjans de comunicació que mai no havien parlat d’ell i ni molt menys de la seva obra, ho van anunciar amb grans titulars, com si d’un Larsson es tractés. En parlaran amb el mateix èmfasi del quart volum?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada