L’EXCEL•LÈNCIA MUSICAL ANDORRANA

A Andorra la música agrada i hi entenen. Els ha agradat de sempre. Als setanta amb botigues de discos com Transbord, on trobàvem tot el que a Espanya estava prohibit, de Paco Ibáñez a Lou Reed. Després amb un exquisit festival de jazz, clubs com l’Àngel Blau i botigues com Swing, i més properament el complicat territori de la música clàssica, amb un extraordinari Auditori Nacional i des del 92 l’Orquestra Nacional (ONCA), primer de cambra i des de 2006 clàssica. Amb aquest bagatge el país pirinenc ha decidit apostar per un àmbit on saben que excel•leixen. I amb un projecte conjunt entre iniciativa pública i privada, n’estan reeixint.
A l’estèreo sona la simfonia Andorrana que el compositor Sergio Rendine va escriure per a l’ONCA i que va ser enregistrada a l’Auditori d’Ordino el 2007 per la pròpia formació dirigida pel seu titular, Marzio Conti. No feia un any que la fundació que regeix l’orquestra havia decidit fer-la créixer, de cambra a simfònica, i en feia set anys que s’havia creat la Jove Orquestra, sempre amb l’impuls de Gerard Claret. Però la Simfonia Andorrana (Naxos), una declaració d’amor a la tradició cultural de les Valls i al seu patrimoni natural i amb un ‘Allegro assai’ final que és una explosió de plaers naturalistes, no és una fita, és un pas decidit en l’aposta que els andorrans han fet per la música.
El volum del sistema financer andorrà és gairebé de 26 mil milions d’euros, la meitat del que han perdut alguns bancs europeus en mesos. A Andorra la llei de fundacions no preveu la desgravació fiscal en no tenir un sistema de fiscalitat directa. Malgrat aquest handicap, la Fundació ONCA està constituïda pel Govern i la Fundació Crèdit Andorrà, entitat bancària que dota amb 350.000 euros la temporada 2009 de les orquestres nacionals. Després, evidentment, finança projectes socioculturals com beques de postgrau, l’Escena Nacional Andorrana (teatre públic) i programes d’atenció sòcioassistencial per valor d’un milió d’euros. Però potser per l’ascendència musical del conseller delegat, en Josep Peralba, l’accionariat del banc té posada la seva voluntat en un projecte musical d’envergadura com és convertir l’Orquestra Nacional Clàssica en un referent d’Andorra al món. Idea, és clar, compartida pel Govern.
No hi ha espai en aquesta pàgina ni per enumerar el programa d’activitats musicals de la Fundació i l’Orquestra. El Festival Narciso Yepes, el Cicle d’Orgue i el programa de concerts de la pròpia orquestra potser són els més coneguts, i aviat sentirem a parlar d’una òpera. Es diu El somni de Carlemany, i ve a ser una mena d’epopèia històrico-musical del poble andorrà. La música és del mateix Sergio Rendine, una partitura que ja corre pels despatxos dels directors d’alguns teatres europeus, i el llibret de l’escriptor Albert Villaró amb un poema de Teresa Colom. L’estrena en versió concert serà l’any vinent a l’Auditori i la Fundació està ja treballant en una possible coproducció.
Cau la tarda al Principat, és una horabaixa glaçada d’un hivern cru, que recorda els d’altres temps, quan ningú tenia notícia del que passava a les Valls. Malgrat el fred, un estol de nens fan cap a l’escola de música. Gairebé cada parròquia en té, però cal destacar sobretot Trívium, la moderna aposta per un estudi global de les arts escèniques que ha fet el Comú de Sant Julià. A Andorra la música agrada i hi entenen, i així volen fer-se conèixer.

+
PACO BETRIU
La seva darrera pel•lícula, el documental ‘Mònica del Raval’ narra amb voracitat i cruesa, la veritat ja ho te això, un mode de vida al marge que, malgrat les ordenances de civisme i la premsa benemèrita, segueix definint el quefer quotidià de zones de Barcelona com el Raval malgrat que avui es pugui considerar esperpèntic. Un film així potser tindrà poca difusió per no ferir les digníssimes autoritats, però consagra la saviesa de la mirada sobre la vida urbana del director de La Plaça del Diamant.

-
FÈLIX MILLET
La crisi també afecta la música clàssica i els temples dels patricis del país. El Palau de la Música retallarà la seva programació de l’any vinent enfront la previsió de tenir un milió d’euros menys de pressupost. Amb menys patrocinadors i descens de la venda d’entrades, el cicle Palau 100 passarà de 16 a 12 concerts mentre que els abonaments han caigut ja un 5%. Per suportar la davallada, el Palau buscarà fora el que no troba aquí. Un conveni amb Lufthansa intentarà atreure visitants dels EE UU.