Això va pels proclamen l’arraconament del castellà de la vida pública: de les 854.906 projeccions de pel•lícules que es van fer l’any passat a Catalunya el 90 % ho van ser doblades al castellà, el 6 % subtitulades en castellà, el 3’5 % doblades al català i el 0’5 % subtitulades en català. Calen més arguments per promoure una llei que tendeixi a la cooficialitat 50 / 50 %? Si?
De les 470 pelis que s’estrenen cada any a Catalunya, només 20 es poden veure també en català. I Això des de que, en 1998, el conseller Pujals arribés a un pacte verbal amb les major’s americanes que, a més de fer-nos pagar els doblatges, els envien als cinemes amb menys públic.
S’emprenyaran i amenaçaran les distribuïdores americanes? Potser si, però qui mana aquí és el govern, no ells. Hi perdran diners els exhibidors? Està per veure, ara el promig d’espectadors a cada sessió en català és de 30 i en castellà és de 28.
I el millor, les coses com siguin, és fomentar la subtitulació. El doblatge és culturalment perniciós.
Dit a El Món a RAC 1 el 05.03.09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada