Des del mateix instant de produir-se, la massacre més gran que hi ha hagut mai a l’estat ha estat utilitzada políticament en la pugna entre PSOE i PP fins el zenit de l’estupidesa, com és la decisió dels socialistes de no assistir als actes commemoratius del cinquè aniversari en protesta perquè Esperanza Aguirre ha decidit tancar la comissió d’investigació de les escoltes.
Les víctimes i els familiars, com que no són d’ETA i no donen rendibilitat política, poc importen ja, i menys ara, que Zapatero diu que ha convençut Obama perquè s’afiliï a l’aliança de civilitzacions, com si tot s’arreglés amb una declaració de fraternal amistat amb el món islàmic.
Els que, des del carrer, des dels trens o des d’un mitjà de comunicació, vam viure en directe l’horror de l’11-M portem encara la perplexitat a la cara. I l’abús polític dels atemptats, encara cinc anys després, només fa que rebel•lar-nos contra l’estultícia d’aquestes males pràctiques polítiques.
Dit a El Món a RAC 1 el 11.03.09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada