Al costat de triomfadors com Pau Gasol, Rafael Nadal o Marc Márquez conviuen milers de joves anònims, fracassats en tot i sense feina. Per molt que els mèdia s’encaparrin en mostrar-nos sempre la imatge d’èxit dels nostre joves, la cara real de l’Espanya d’avui està més pròxima al segon tipus de jovent que al primer. En són molts més.
Que els dits ni-ni són fills del boom de la construcció ho sap tothom. Que la temptació d’una feina ben pagada i simple es va imposar durant anys a la lògica del sacrifici educatiu i el sembrar per recollir, és una de les desgraciades evidències del retrat dels joves espanyols d’avui.
Però qui han estat els culpables d’aquest 31’2 per cent d’abandonament escolar, d’aquesta generació de nous analfabets que no serveixen per a res, i sento ser tan cruel però és així.
Ells, els nois que van deixar el pupitre per la bastida? No del tot. Qui els va empènyer a fer-ho sinó la cobdícia d’uns pares amb ganes de treure-se’ls del damunt, la trampa social de mitificar qui te quatre rals per gastar, els clams del poder lloant el ve que anava Espanya.... Afegiu-n’hi, la llista és llarga.
Dit a El Món a RAC 1 el 1 de febrer de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada