El coneixement i la informació a l’era 2.0

Les noves tecnologies estan canviant l’accés al coneixement; que està essent substituït per la informació. La confusió de conceptes entre els usuaris d’Internet provoca una interpretació del 2.0 molt moderna i atractiva, sobretot entre els joves, però falsa: que la xarxa és capaç d’entendre i interpretar els objectes substituint les formes clàssiques d’entendre la realitat.

Avui comencen el gruix d’exàmens semestrals a la majoria de facultats universitàries del país. Per afrontar aquest repte els estudiants d’avui cada vegada ‘claven’ menys els colzes davant dels llibres com s’havia fet tota la vida. Les noves tecnologies permeten noves formes d’aprenentatge basades en la interacció i el coneixement global en xarxa. Fins i tot ja hi ha qui sosté que l’excel•lència intel•lectual aviat ja no consistirà en l’aprehensió mental, sinó en l’habilitat per saber gestionar la gran quantitat de documentació esparsa a l’univers 2.0.
Internet és un enorme torrent d’informació de molt fàcil accés, però sense a penes filtres de qualitat ni criteris de segregació interpretatius de nivell homologable. En la quantificació està la base del negoci i tot va pel broc gros. Si no hi ha diners no hi ha xarxa, car aquesta no es desenvolupa amb una altra intenció que no sigui aquesta.
L’ús gregari i acrític que en fan, sobretot joves i estudiants, es fonamenta en un procés de substitució del coneixement per la informació; és a dir, de l’acte voluntari de copsar intel•lectualment un objecte interpretant-lo en funció d’uns criteris, per la simple funció d’esbossar la concepció i l’explicació d’un mot, és a dir, de posar-nos al corrent d’alguna cosa sense cap més altre filtre crític o valoratiu.
Amb la utilització generalitzada de la xarxa, aquest solapament s’està consolidant i està en camí de convertir-se en veritat absoluta: La substitució de la interpretació del món dins un marc de referències que es fonamenta en allò que hem après, pel domini més o menys destre d’un dispositiu emissor de missatges inalterables, potser ens farà més informats, però també més dòcils i més desgraciats; no més cultes.
Bona part dels treballs acadèmics d’avui es fan a partir d’una mínima recerca a Internet, una escassíssima gestió dels recursos que s’hi troben i una breu tasca de reconstrucció textual (quan no es copia literalment). El procés de pensar, llegir (documentar-se) i escriure ha estat substituït pel simplisme resultant d’un motor de recerca, una lleu selecció de pàgines i un ‘retalla i enganxa’. Pretendre fer creure que aquest simulacre de gestió de la informació és l’eina moderna que substitueix el coneixement, és condemnar tots els estudiants d’avui a la ignorància, la castració del talent i, evidentment, la consolidació d’un sistema econòmic basat en sous de misèria i precarietat laboral.
Una coneguda que havia obert un centre d’estètica en plena crisi, en veure que el volum de clientes no satisfeia les seves expectatives, va contractar durant una setmana l’aparició en el primer lloc de la llista d’un motor de recerca de la pàgina web del seu negoci. En set dies va assolir amb escreix l’índex de difusió i clientela que havia previst. Per què? Per la falta de capacitat crítica i nul criteri de selecció dels usuaris de la xarxa: està comprovat que la majoria de persones que cerquen alguna dada a Internet acaben triant la primera que els apareix a la llista sense ni tant sols veure si les altres opcions els són millors o més útils. El mateix que fem per banalitats tals com tallar-nos els cabells o depilar-nos fan molts estudiants per preparar-se els exàmens o elaborar treballs universitaris. Anem cap a una economia d’esteticiens? (amb respecte pel gremi).
Sense un autèntic coneixement selectiu, crític i referencial no hi ha talent; el que passa és que la selecció qualificativa, en tan que minoritària, no interessa a la xarxa. No ven prou. Però no hi ha volta de full, només l’excel•lència permet superar la mediocritat.

Sanjosex
El grup que lidera Carles Sanjosé va actuar divendres al prestigiós Festival au Désert d’Essakane, al Mali. El festival, creat l’any 2001, s’inspira en les celebracions tradicionals del poble tuareg i ha esdevingut una cita de referència de la música sahariana. Els empordanesos han compartit cartell amb noms populars a tot el continent com Vieux Farka Toure, Saiko Nata o Tinariven.

Juli Solaz
El jutge ha marxat a l’Audiència Provincial deixant la instrucció del cas Millet penjada i a tothom amb un pam de nas. A banda de la exagerada lentitud amb la que ha investigat l’escàndol, fet que l’ha portat a guanyar-se el mot de ‘jutge cargol’, Solaz marxa sense donar resposta als vincles entre Convergència i el confés expoliador del Palau de la Música. Lent si, però llarg també.