Cavalcades lleugeres

“Un aire d’arrogància en mig d’una lletania de mort”. Així defineix Espanya John Dos Passos. És aquest concepte barroc i obscur de la vida el que va seduir l’autor de Manhattan Transfer, qui va visitar la península l’any 1916, i hi va tornar el 1919 el 33, llavors amb la idea d’escriure el llibre ‘La república dels homes honestos’. Però una malaltia el va obligar a desistir del projecte, que es va acabar convertint en una miscel•lània dels viatges que havia fet per Espanya, amb episodis impagables de la caiguda de la República. Així ‘Viajes de entreguerras’ (Península) és, encara, una referència imprescindible per llançar-se als camins de l’Espanya del Alcázar, el Señor de Orgaz, la plana manxega i els ‘duelos y quebrantos’.
Des d’una terrassa de la madrilenya plaça Santa Anna, l’escriptor emprèn la fugida endavant empès per Jorge Manrique: “Recurde el alma dormida,/ avive el seso y desperte/ contemplando/ como se pasa la vida,/ como se viene la muerte/ tan callando:” Sempre la mort, perquè cal continuar endavant, el viatger segueix la petja de Dos Passos fins descobrir les polsegoses mansions d’Ocaña, imaginant-hi el pare del poeta, les campanes del convent tocant a morts i el monuments los ‘caídos’ davant del palau dels Cárdenas. Espanya a les sabates i a la ment.
Tembleque, El Toboso, Belmonte, Campo de Criptana, camins d’encontres insospitats amb el cavaller de la trista figura, el drama de la incomprensió en un viatge al no res. Consuegra, Manzanares, pernil i formatge en un bar de carretera a Tomelloso i els avançaments als camions de vuit eixos sota una cortina de pluja a Daimiel.
Cavalcades lleugeres des de les pàgines d’un exemplar de El Quijote trobat en un hotel d’Alcázar de San Juan i els cotxes passant veloçment sota la meva finestra a Carrión de Calatrava. El mateix que buscava Dos Passos: la lletania de mort a Espanya.