Nissan és l’exemple de cap a on ha d’anar el futur de l’economia per a ser més competitius. Ho ha dit el conseller d’Empresa i Ocupació Francesc Xavier Mena. Traduït a fets intel•ligibles l’exemple vol dir: un lloc de treball en una economia insostenible, ultra subvencionada i amb un futur molt qüestionat (a Nissan Catalunya deu anys). Sou congelat fins 2013 i, després, un pírric augment del 0’5 % que no donarà ni per a pipes i flexibilitat horària tipus a tot hora el seu servei.
I Nissan és un exemple només, tal i com bé diu el conseller. Aquestes magnífiques condicions laborals són les que venen, o ja han arribat, a més de dos sectors de la nostra economia.
Aplaudeixo el compromís de la directiva de l’empresa i el capteniment rigorós dels treballadors, però així no anem enlloc. Si la nostra economia s’ha de consolidar i créixer rebaixant tots els plantejaments laborals i socials fins el llindar del Marroc o Sudàfrica, anem pel pedregar.
Aquest no és el model d’economia que ens ajudarà a sortir enfortits de la crisi. En sortirem, si, amb les dents serrades, el cinturó clavat al darrer forat i amb l’ai al cor pensant en que la pròxima serà pitjor.
Dit a El Món a RAC 1 el 19 de gener de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada