La imperiosa necessitat d’atraure nous lectors es solapa amb la urgència per endegar noves formes d’edició i comercialització. En dues paraules, cal saber-se situar en el nou mercat digital renovant profundament a la vegada el mercat del paper que, per ara, no està pas moribund. I tot plegat cal fer-ho ràpidament. Ja s’ha perdut molt temps.
Encara que les publicacions digitals van créixer l’any passat un 31’8% fins arribar als 285 milions d’euros de facturació, això a penes suposa l’1’1% de les vendes (als EE UU arriba al 9%). La realitat actual és aquesta, però al 2.0 la realitat canvia a cada instant, i els editors han de al lloc precís i amb les eines precises abans no els agafi el tren.
Una de les claus és el preu del llibre electrònic i la rapidesa en passar un títol del paper a la pantalla. Malgrat que hi hagi factors legals que, actualment, fan que el marge de negoci en el llibre digitals sigui menor, els editors han d’apostar per una política de preus favorables si no volen ser víctimes de la pirateria.
La clau de volta per no morir en el 2.0 és l’enfocament que els sectors implicats en la cultura a la xarxa donin al concepte de pagament. Empreses, creadors i internautes han d’estar al mateix vaixell. El dret del creador a viure del treball i el de l’empresari a fer negoci s’ha de compatibilitzar amb els internautes de gaudir de la cultura a un preu raonable i democràtic. La cultura no és de franc com no és la fusteria. Fins a cert punt és lògic que, després de pagar un dineral per un ordinador i una fortuna cada més per l’ADSL l’usuari consideri que ja ha pagat prou i que el contingut és gratis. El negoci s’ha de repartir. No pot ser que un enorme benefici quedi en poques mans i la resta sigui condemnat a la misèria en nom de la cultura per a tothom. Això s’ha de resoldre. Els editors catalans han de fer valer la seva veu i acostar els sectors implicats abans no sigui tard.
Però el nou president dels editors de Catalunya, un home jove, simpàtic, proper i presencialment molt allunyat de les formes habituals del gremi, sap que la tasca d’atraure nous lectors no només hi juga la pantalla. El paper imprès te llarga vida, però cal actualitzar la comercialització. En la modernització del món editorial el llibreter serà un mer espectador. El seu paper prescriptor s’ha de diversificar (a la xarxa, en clubs de lectura i biblioteques). La llibreria ha de trencar les barreres del local per saltar a Internet o les escoles.
De l’agilitat de la distribució i la facilitat logística envers els més petits punts de venda depèn en bona part l’èxit final de tot el procés. És per això que la col•laboració entre editors, llibreters i distribuïdors és fonamental. En Mallafré ja s’hi ha posat en el tema i amb encert. El plantejament del Sant Jordi pròxim, que cau en dissabte sant, és una primera experiència que tots volen que continuï i s’aprofundeixi.
Tot això ajudarà, sens dubte, a que el sector editorial continuï essent estratègic en l’economia catalana i que el Govern ho assumeixi, posant les condicions perquè sigui així, generi llocs de treball i riquesa. Actualment aquesta no és una qüestió de gremi, és un tema de país.
Jordi Tardà
El museu del rock que impulsa el prestigiós periodista musical ja te data: el 31 de març s’inaugurarà al nou complex lúdic cultural de les Arenes de Barcelona, que de l’antiga plaça de toros només en conserva la façana. L’equipament tindrà sis sales destinades als Beatles, els Rolling Stones i el rock estatal. També hi haurà espais per a exposicions temporals i una sala de concerts.
Verkami
La indústria catalana del coneixement 2.0 s’obre pas. El primer projecte català de ‘crowd-funding’ ja està en marxa impulsat per Joan, Jonàs i Adrià Sala des del nou TecnoCampus de Mataró. Es tracta d’una imaginativa fórmula de cercar finançament col•lectiu a projectes culturals, social o esportius des de la xarxa a canvi d’ofertes o obsequis quan el projecte finançat engegui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada