20/4/14

Normalitzar l'anormal

Llegeixo a L'independent una gerigonsa irònica per referir-se a la victòria de Collboni a les primàries el PSC: 'normalitzar' en diu el periòdic a l'acció política de passar per la pedra de forma legal als que s'oposen amb arguments, i amb patrimoni polític, a la direcció del partit. Al candidat de l'aparell només li ha faltat un aplaudiment a la búlgara; la resta ho ha tingut tot del seu costat per derrotar presumptament de forma democràtica (respectem la presumpció d'innocència del candidat) el sector del partit que no combrega amb l'unionisme de la direcció. O sigui; les primàries han servit per a normalitzar l'anormalitat que s'ha apoderat del que va ser gran partit socialdemòcrata del catalanisme i ara és una simple federació regional del PSOE. En Balmon, que a falta d'arguments es dedica a expressions tan pròpies d'un demòcrata com voler fer fora tothom qui no pensa com ell, deu haver brindat amb sidra.
El 22 de juny de 1976 vaig ser al míting 'Guanyem la llibertat' que va encetar el procés fundacional del PSC-Congrés què, dos anys després, amb Reagrupament i la Federació Catalana del PSOE va conformar el Partit dels Socialistes de Catalunya, hereu de la tradició del catalanisme de progrés. Ara, per molt que ho disfressin amb primàries, res no queda de tot allò. Ho han normalitzat.