Després vam llegir Freud i tot allò de la força motriu de l'energia de l'eros, però suposo que no vam entendre res perquè allò no va millorar les relacions sexuals entre els de la meva quinta. Ho fèiem malament, amb presses i sentit de culpa. I sort que alguns vam descobrir el Marquès de Sade i Histoire d'O i Les onze mil verges d'Apollinaire, si no encara ens l'agafaríem amb paper fi, que és el que fa la gent que al sexe li diu 'fer l'amor' i a follar 'anar-se'n al llit'.' I potser perquè molts no van llegir mai aquelles porcades i el cervell se'ls va quedar embussat de psicoanàlisi, els catalans som més d'allitar-nos a les fosques i tapats fins el cap, que de rebolcar-nos com feres per terra, mossegar-nos els mugrons i donar o rebre l'embat de la pixa per tots els forats damunt del linòleum. I així ens van les coses en general.
Avui en dia la sana descoberta de l'atractiu eròtic d'una persona no hauria de ser motiu de cap plantofada. Ens hem fet grans, ens n'han passat unes quantes i crec que ens hem desempallegat d'alguns tabús que ens encongien la tita o ens serraven les cuixes només pensar-hi. El sexe és una pràctica inherent a la vida, i així ho diuen fins i tot els filòsofs sense que a ningú no se li obturi cap neurona. Després hi ha els carques reconsagrats i la jerarquia eclesiàstica, però això és un altre tema.
Però no ens enganyem, la contribució de la literatura catalana a un cert estadi de normalització de les coses del sexe (que és el que vol dir erotisme), no ha estat gaire notori al llarg dels temps. Alguns títols més o menys pintorescos, dues col·leccions que han passat a millor vida fa anys, dos premis dels quals només en sobreviu un, una colla d'articles recordant el que podríem haver estat i no som (una altra xacra típicament catalana), i uns quants treballs de recerca d'estudiants de secundària hormonalment esvalotats. Poca cosa més tret dels versos de l'Estellés que encara rellegeixo de tant en tant. I de sexe, poc; això també.
Una col·lecció de poemes eròtics com aquesta que ara llegireu no farà aixecar la moral de les tropes d'activistes sexuals, tant de bo; però si predisposa l'amable lector a escatir la possibilitat d'aventurar-se a dir-li a la parella que tingui més a mà que la troba sexy i a proposar-li una tarda de gresca sense profilàctics mentals ni polítics (que sempre destrempen), us asseguro que les autores i autors del recull ja es donaran per ben pagats.
Més enllà del lirisme del cant al desig eròtic, la poesia és l'art d'expressar en paraules convertides en imatges el contingut espiritual propi. L'erotisme de divers pelatge que impregna els poemes del llibre és la mostra d'una espiritualitat moderna, alliberada del vendaval que va arrasar les ments del país fins convertir-les en un convent d'estretors libidinoses primer, i en una assemblea de discussió política i psicològica després.
Probablement el món encara no s'acaba, però això no treu que haguem d'ajornar sempre per a un altre moment que mai no arriba una de les facetes més agradables de la vida. La poesia hi ajuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada