Els tics-mèdia

Per apaivagar la mala consciència sobre en el què s'ha convertit Sant Jordi, l'any passat el Gremi de Llibreters va tenir l'ocurrència d'establir la categoria de 'mediàtics' al fer les llistes dels llibres més venuts de la diada. El fandango va ser monumental i va obtenir l'efecte contrari al buscat. Era mediàtic en Màrius Serra, què surt a tele i ràdio cada dos per tres, tot i presentar el premi sant Jordi? Ho és en Boris Izaguirre, que ha estat finalista del Planeta? I la Rahola, que entre tertúlia i plató va fer una novel·la? Com que ningú no va estar content amb l'invent, enguany han decidit eliminar-lo i tornar a les llistes clàssiques (ficció, no ficció i tal), això si, amb un estricte control electrònic de vendes per evitar la tupinada habitual. Facilitarà la ciència informàtica escatir la veritat sobre quins hauran estat realment els més venuts per sant Jordi? Segurament no. És impossible controlar la circulació de llibres en aquestes dates i no totes les editorials ni llibreries resten sotmesos a aquest control. O sigui que de nou hi haurà qui tindrà motius per enrabiar-se si el seu llibre no surt afavorit en el rànquing.

Si el Gremi de Llibreters vol fer alguna cosa per la literatura catalana, faria be d'eliminar les llistes de llibres més venuts i així evitar greuges perversos. És clar que llavors ho farien els diaris, les xarcuteries o els basars xinesos i estaríem igual o pitjor. Potser és la diada en si el que és pervers i perjudicial per a la salut lectora. Fer llistes, netes o manipulades, només és una vesant més d'un espectacle que ha de seguir, és clar, però què culturalment no va enlloc. Ara no cal que ho disfressin per fer-se els bons prescriptors. Fa riure.