A l'Alex, la Rita, en Libanio i en Ramon, els amics portuguesos
Avui, divendres 25 d'abril, fa quaranta anys que els capitans de l'exèrcit portuguès que havien participat a les guerres colonials es van alçar contra la dictadura en la que va ser la última revolució a l'Europa capitalista. Ara que el país viu sotmès a la troika comunitària i a les arbitrarietats de la UE, cada dia són més els portuguesos que reclamen la vigència de l'esperit del 25 d'abril.
Per nosaltres la revolució dels clavells va ser un romàntic i anhelat senyal d'esperança, però ells van fer fora la dictadura i a nosaltres se'ns va morir de vella. I ara els portuguesos posen en entredit la classe política que els ha dut al forat mentre aquí ens ho mirem perplexos i incapaços de reaccionar amb coherència. Fem memòria de l'impacte que va tenir en la consciència dels catalans i les lliçons que el 25 d'abril encara ens dona ara.
I sobre la imperiosa necessitat que tenim de deixar que el món ens canviï per a poder-lo canviar després.
El pont 25 d'abril, símbol de la revolució i de Lisboa |
Si voleu saber més sobre els 40 anys de la Revolució dels Clavells aneu al web commemoratiu: http://25abril40anos-cm-lisboa.pt/programacao/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada