Per vegades que hi vagi mai no deixa de sorprendre'm la vitalitat cultural de Portugal. Lluny de la centralitat europea, sotmesos al jou de la troika comunitària i amb un govern què, en una demostració esgarrifadora de menyspreu pel patrimoni, s'ha venut 85 Mirós per pagar interessos als creditors internacionals, els creadors no es deixen vèncer per l'agosarada ignorància. Els recents Trienal d'arquitectura i Experimenta Design són un exemple de projecció global; però el mèrit real de la cultura portuguesa, on també tanquen i obren llibreries cada dos per tres, és la força tel·lúrica del teixit creatiu de base. Hi ha poetes recitant pels bars i venent els seus propis versos en fràgils edicions d'autor. Els pintors obren els tallers a visitants i entesos, a falta de teatres públics i amb els ateneus populars sobrecarregats, els músics ocupen els miradors del Tejo a l'horabaixa bo i oferint bellíssims espectacles que només es poden donar a Lisboa.
I així, la petita cultura oblidada pel poder i els mèdia, però que a la fi és la que acaba fent gran un poble, no deixa de bategar arreu del país. I així, els portuguesos saben que mai no han estat derrotats del tot.
D'aquí a unes setmanes farà 40 anys de la revolució dels clavells. El clam de '25 d'abril sempre' torna a ressonar amb força al carrer i fins i tot a l'Assemblea Nacional. Si 'Grandola vila morena / terra da fraternidade' és encara viva a la memòria dels portuguesos, per alguna cosa deu ser. Ells van acabar amb la dictadura; a nosaltres se'ns va morir de vella. Només per això els hauríem de tenir una gran consideració.
Escolteu la secció de Catalunya Ràdio fent un click aquí:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada