Amb aquest intent de separar el gra de la palla, la diada de sant Jordi pren de manera irreversible una dimensió carrinclona, tant culturalment, com política i sentimental, a on mai se l'havia d'haver abocat si, com creia que volíem, els catalans buscàvem una diada que ens projectés nord enllà com el poble culte que presumim ser, i el sant ens salvés de la incivilitat. Però definitivament això no passarà. La vida rude s'ha instal·lat entre nosaltres, per això hi ha qui en vol fugir, cap al pre o el post.
2/4/14
El pre i el post
Amb sant Jordi definitivament convertit en una festa del consum cultural de perfil molt baix, i ara encara més per la urgent necessitat d'activar les vendes del sector abans no l'enfonsin definitivament, s'imposen el pre i el post. L'Avenç, iCat.cat i RBA han fet les seves festes de sant Jordi aquesta setmana (sic!). A l'altre extrem, són moltes les editorials que reserven alguns dels seus millors títols de la temporada pel maig o el juny: "és una època on els llibres tenen més visibilitat i al setembre (Setmana del Llibre en Català) encara són novetat", em diu una editora. És una bona manera de donar-li més recorregut al llibre, enxubat com queda al cap de quatre dies a les atapeïdes taules de novetats de les llibreries. Conec no pocs autors què, un cop presentat el llibre a cuita corrents un dia d'aquests per acontentar l'editor, es desen les millors armes promocionals per al maig. Dos llibreters de renom amb qui parlo també coincideixen; els agrada més el maig/juny que l'abril, i fins i tot que el setembre. Es veu que la rentrée, després d'anys de ser l'únic país on ningú no li feia cas, ara ja comença a enfarfegar. Esperem que no la 'okupin' els mercaders de paper imprès.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada