Els fets van anar així: una editorial necessita traduir un llibre, com que no és un treball literari i els corre pressa, ho encarreguen a una empresa de traduccions que s’ofereix per Internet. El dia que esperen rebre el text, a la bústia de correu només hi troben un avís de què, per poder tenir la feina a l’endemà, han d‘abonar una part per endavant. Fan una transferència.
La nit abans una traductora rep un encàrrec d’una empresa de traduccions. Li envien el document per traduir i la tarifa. D’entrada no diu que no, però malfia. Sap d’altres companys que han estat estafats així, han fet la feina, però mai no l’han cobrada. A través del document de word descobreix qui l’ha redactat i, a l’endemà a primera hora el truca per avisar-lo. L’autor està al cas dels diners que ha avançat l’editorial i posa en contacte la traductora amb l’editor. Evidentment es tracta d’una estafa. L’editorial mai no ha rebut les traduccions encarregades a aquella empresa ni tampoc, és clar, li han estat retornats els diners que va avançar. Hi ha presentada una denuncia a Mossos.
No se si és el mateix cas, però fa un parell de dies llegeixo que la policia ha detingut un matrimoni propietari d’una empresa de traduccions amb seu a Barcelona i Tarragona. Els acusa d’usar identitats falses de traductors per a encarregar treballs. Els agents han comprovat que els detinguts contactaven per Internet amb traductors a qui els oferien feines. Aquets les feien, però mai no cobraven. Quan reclamaven els diners a qui els havia fet l’encàrrec descobrien que, o no existia aquell nom, o bé corresponia a una persona què no tenia res a veure amb tot allò. Estafar a traductors és un senyal del to miserable de la condició humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada