Oportunitats de la història

Principis de la tardor de 1991. Palplantat com un estaquirot al bell mig de la plaça Roja sento com poden arribar a pesar en la memòria els escenaris de la història. L’essència dels dies què trasbalsaren el món, tinc la tomba de John Reed a tocar, i l’impacte intel·lectual i emocional del socialisme soviètic en la generació de fills del desarrollisme franquista, entela els ulls amb aquell enyor impostat del què només s’ha viscut a distància a través de llibres, pamflets, conferències o una llarga època de llegir les populars ‘Novedades de Moscou’. Estic allotjat a l’hotel Ucraïna, un dels set grans gratacels que va manar construir Stalin i on, a penes uns mesos abans, ha estat la seu dels colpistes. L’hotel és davant del parlament rus, la casa blanca, que li diuen, i al vestíbul els militars encara controlen a tothom qui hi entra i en surt. Tasto amb delit la història que està passant en aquell mateix instant i l’explico al diari.
L’any 1928 Manuel Chaves Nogales creua Europa en avió, de Madrid a Bakú passant per Berlin i Leningrad. Encara no sap que, anys després, escriurà un text cabdal per entendre la història contemporània d’Europa: La agonia de Francia (Libros del Asteroide), un llibre que el consagra com el periodista espanyol més important del segle XX, però s’entrevista amb Trotsky i altres líders Bolxevics. L’any següent publica el llibre ‘La vuelta a Europa en avión’ (ídem), un llibre que, complementant-lo amb l’anterior, constitueix una potent crònica del convuls segle XX europeu.
L’any 1956 El jove periodista de Paris Match Dominique Lapierre, el fotògraf Jean Pierre Pedrazzini i les seves esposes s’embarquen en un viatge únic: de París a la URSS en un Simca Marly groc gràcies a un permís especial. El retrat d’un poble què confia plenament en el socialisme xoca durament contra la realitat de privacitats de tota mena, complicacions per a obtenir carburant i l’admiració que desperten ells, la seva roba, el vehicle o les càmeres de fotografiar per allà on passen. ‘Érase una vez la URSS’ (Booket) és el relat apassionat de la descoberta d’una part de la història que, fins llavors, restava amagada. Lapierre es consagra, la història li dona una oportunitat com li va donar a Chaves Nogales o a qualsevol escriptor qui és capaç d’interpel·lar la realitat i explicar-ho amb passió, però amb amplitud de mires. Els relats de fets són la memòria dels temps viscuts: literatura del testimoni. Qui pot parlar avui de l’antiga URSS?