En Jorge Fernández Díaz no devia anar l’any passat a París a veure l’exposició antològica de Basquiat a París. La Dolores Serrat o en José Ramon Bauzà mai no deuen haver llegit un llibre de Jesús Moncada o de Llorenç Villalonga, posem per cas. Si fossin gent del carrer els disculparia, tot i la seva profunda ignorància i nul·la sensibilitat cultural; però resulta que tots ells ostenten càrrecs polítics de primer rang. Despatxar-se en una ponència oficial dient que el grafiti és violència urbana, així, sense ni un matís, o intentar eliminar per via legislativa qualsevol rastre de la riquesa lingüística i cultural del territori on governen no ho poden fer, per sort, els ciutadans, però si els polítics; per tant ells en són responsables.
El procés d'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà què s’ha endegat a les illes, i què el govern d’Aragó anuncia ara que també practicarà les zones on es parla aragonès i català, serà probablement legal, però no deixarà de ser una forma de genocidi cultural camuflada de democràtica per un parlament majoritàriament analfabet; cosa similar del que voldria fer Fernández Díaz amb els grafiters.
Malament rai quan la realitat cultural d’un poble queda sota el caprici de les autoritats. La política, perversa i basada en miserables interessos de poder, utilitza la pantomima democràtica per anorrear, eradicar i matar tota font de pensament crític. El que no saben, estults com són aquesta gent, és que un parlant de Graus, de Fraga o de Manacor, o un artista urbà del Carmel o del Bronx, no estan sotmesos al caprici de les lleis; per molta policia que posi al carrer el ministre i per molt que vulguin fer-ho per gònades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada