De CoNCA n’hi ha força al món, i no tots amb les mateixes atribucions. N’hi ha al Regne Unit i a Vietnam, n’hi ha amb caixa pròpia i n’hi ha sense ni cinc, i tots estan federats. Vull dir que, durant la tramitació i debat de la primera llei es va tenir poc en compte els diversos models que hi ha; es va fixar la mirada en els de llistó alt sense tenir en compte l’alçada del nostre llistó, i es van sobrevalorar les possibilitats de la cultura catalana.
D’aquí a un temps, si se’n fa un seguiment, s’analitza bé el treball i se’n valoren els resultats en funció del que culturalment som, hi haurà raons per dir si valia la pena o no un nou CoNCA. Ara el problema principal és les expectatives d’inici, que ningú no va puntualitzar ni explicar; ans al contrari, es va donar tota mena d’ales a la febril imaginació sobre el nounat. I així ha anat la seva curta i convulsa història. Ara els nous membres cobraran molt menys i tindran molta feina: fer neteja a dins i informar, valorar, assessorar i avaluar el de fora. No serà fàcil; possible potser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada