Què en saben de llengües, d’ensenyament, de diglòssia, de comunitats de parlants o d’identitats culturals els jutges? Res. Ells es limiten a interpretar les lleis segons les seves intencions polítiques i punt. La justícia, no ens enganyem, és deutora dels poderosos, no pas protectora dels dèbils. Per això avala el recurs del PP sobre l’ús preferent del català a l’ajuntament de Barcelona. Ells són ara el poder.
Vull dir que, després de la sentència de l’estatut, de les posteriors del Suprem i de la sentència de la Secció Cinquena del propi TSJC, corregida després pel plenari, on es reconeix el dret d’algunes famílies a la secessió lingüística en l’ensenyament, poca cosa hem d’esperar de la justícia respecte el dret a l’ús normal i prioritari del català a Catalunya.
Però el que no podran mai prohibir els jutges de cap jutjat és que els ciutadans utilitzem la nostra llengua habitualment, en totes i cadascuna de les nostres activitats, tant les personals com les professionals. Fem-ho sempre, clarament i decidida, i no hi haurà jutge què ens aturi.
La pervivència en l’ús social del català depèn prioritàriament de nosaltres. No ens excusem en sentències més o menys injustes.
Dit a El Món a RAC 1 l'1 de juny de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada