Igual que quan el ‘desarrollisme’ dels anys 60, a falta d’una industria competitiva que empenyi l’economia, tothom ha tornat a posar les esperances en el turisme, i quan més massiu millor, per salvar el balanç de l’any.
Els trens i els aeroports es reforcen. Amb una Setmana Santa tant alta les Costes anuncien plens, la muntanya diu que aguantarà el cop amb esports d’aventura i, entre turistes i guàrdia urbana, el centre de Barcelona està impracticable.
Però amb pluja no hi ha terrasses ni xiringuitos. Vull dir que un te la sensació de que les esperances dipositades en que aquestes petites vacances seran l’inici de la recuperació econòmica pel 2011 són una exageració. Quatre o cinc dies no són prou per aixecar els números.
Carregar la responsabilitat de l’economia en el turisme pot tenir un efecte pervers. A saber: massificació en detriment de la qualitat dels serveis, augment de la precarietat laboral per mor de la lògica estacionalització del turisme, augment de la factura del petroli pel creixement del consum de carburants aquests dies i generació d’un nou monocultiu econòmic, com en el seu dia ho va ser el totxo.
Tot plegat, esperança d’ase que deia l’àvia.
Dit a El Món a RAC 1 el 22 d'abril de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada