El pla de reorganització i retallades a l’ensenyament públic de la conselleria d’educació està generant un debat digne de ‘El florido pensil’. Primer van ser els uniformes, després les aules segregades per sexes i unes subvencions mai no explicades a una escola que ho fa. I ara les permanències. Molts ho recordareu. Era aquella hora extra de classe que feien alguns estudiants necessitats, mentre els altres marxàvem a berenar i a jugar a futbol pels carrers.
En aquesta rèmora ‘vintage’ d’un època en que l’escola eren las tablas de multiplicar y los ríos de Espanya, és en el que convertiran la sisena hora de classe, que va ser una fita històrica en l’educació pública.
Però encara hi ha més, la filigrana de la redistribució dels recursos en el global del sistema, per entendre’ns; vestir un sant per desvestir-ne un altre, és, a la fi, una forma dissimulada de no contractar ni un mestre més. I això que hi haurà 15 mil nous estudiants l’any vinent.
Entre l’estalvi necessari i el Corte y confección, l’ensenyament públic s’envà en orris. Ho he dit i ho repeteixo: no creure en l’educació és no creure en el futur del país.
Dit a El Món a RAC 1 el 12 d'abril de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada