En temps de crisi, més biblioteques

A Catalunya hi ha una biblioteca per cada vint mil habitants, i el 40% dels catalans en tenim carnet, una bona xifra per un país on es llegeix poc. L’èxit de les biblioteques rau en que, generant una gran empatia amb el ciutadà, han sabut guanyar-lo pel coneixement i s’han convertit en centres d’agitació cultural transversal. Si la retallada els minva els recursos estem perduts.

Comunicat pel, gairebé, cinquanta per cent de catalans que no agafen un llibre en la seva vida: en els darrers anys l’administració ha gastat una raonable part dels seus impostos en obrir noves biblioteques. Ho sento pels que no gaudiran mai d’aquestes inversions perquè, en no aprofitar aquests importants recursos que tenen a la seva disposició, tampoc no fan res per millorar la seva qualitat de vida. Per ells va, però que després no esqueixin. Avui en dia formar-se a través de la lectura és un bé públic democratitzat i a l’abast de tothom. Els diners ja no són excusa.
Pot semblar paradoxal, però en aquest país, la desigualtat social generada per la dificultat d’accés al coneixement tot just s’està resolent durant els darrers vint anys. I el creixement de la xarxa de biblioteques hi te molt a veure. Les 354 biblioteques públiques i bibliobusos de Catalunya compten amb 3.016.698 usuaris registrats, això vol dir el 40% de la població catalana. El 2010 es van emetre 158.877 nous carnets. Durant l’any les biblioteques públiques han rebut un total de 23.705.280 visites, 347.307 més que l’any anterior. El nombre de documents prestats ha estat de 16.509.103, un 15% més que el 2009.
Aquesta tendència creixent a l’ús massiu de les biblioteques és producte de la demanda social d’accés continu a la cultura que ha portat els anys de benestar. Tot i ser un país històricament poc avesat a llegir, els interessats ho estan molt i cada dia més. Pels altres es fan tota mena de campanyes de foment de la lectura; però si no volen obrir un llibre, tampoc no se’ls pot obligar. Centrem-nos per tant en els que si que llegeixen o miren pelis més enllà de les porqueries que emeten les TV’s.
L’èxit imparable de les biblioteques es deu a dos factors: unes inversions constants i notables i, sobretot, l’excel•lent treball que solen dur a terme els professionals que les atenen. Una biblio no és més que un munt de pedres plenes de llibres; sense un equip capaç de generar empatia amb l’usuari no hi ha interacció. Els llibres no surten a buscar els lectors, algú els ha d’acompanyar. Unes biblioteques modernes, ben ateses i que siguin un bullidor d’activitats i intercanvi d’informacions és el millor camí per fer un país més interessant, ric, desvetllat i feliç.
Malgrat l’esforç que l’administració, en general, ha dedicat els darrers anys a les biblioteques, hi ha llacunes inexplicables. El caos administratiu que hi ha hagut durant anys en la gestió de les biblioteques (la mateixa existència de tres xarxes o més ja n’és tot un símptoma) provoca greuges territorials intolerables. Els gairebé trenta anys que s’ha trigat en unificar els carnets i en coordinar els catàlegs de lectura és propi de regne de taifes. Això fragilitza el sistema de lectura pública a les zones menys poblades i allunyades de les conurbacions metropolitanes.
D’altra banda el percentatge de percepció que els autors reben en concepte de llibres prestats (que són libres que no es venen) és purament simbòlic i ens posa a la cua del mon civilitzat. En temps de crisi cal promoure la lectura pública, evidentment, però la misèria que rep l’autor s’està vestint un sant per desvestir-ne un altre.
Tanmateix caldria mesurar l‘abast de l’estisorada a les biblioteques. Per la multiplicitat i transversalitat de les seves funcions recomanarien deixar-les a banda de les retallades. Però ja se sap que el liberalisme radical no s’emociona ni que sigui sant Jordi; l’únic moment en que, fins i tot els que no llegeixen mai, senten una mínima curiositat pels llibres.

Jon Herranz, Gerard Peris i Marta Ribà
A ‘Veus del Sàhara’ (Cossetània) els tres joves periodistes posen en paper tretze testimonis de tot tipus i condició, hereus d’una tradició cultural que s’ha transmès per via oral, i que és en perill d’extinció quan desapareguin els seus protagonistes. A Arts Santa Mònica es projecta el documental que complementa un treball literari que contribueix a fixar la història d’un poble.

Cooperativa Rocaguinarda
La novel•la online ‘El turó de les guineus’, (www.elturodelesguineus.raconet.cat/) que el taller d’escriptura d’aquesta entitat ha impulsat amb la participació de dones de més de seixanta anys del Guinardó, és un projecte que va més enllà de la literatura per incidir en la memòria, el dret que tothom te a ser creador i l’ús democràtic i intergeneracional de les noves tecnologies