L’aprenentatge de la llibertat (2)

Entre les sàvies, iròniques i provocatives cròniques de finals del nou cents d’Eça de Queirós a, ‘Desde París’ (Acantilado), i la crònica íntima, també irònica i metaliterària d’Enrique Vila-Matas a ‘París no se acaba nunca’ (Anagrama), hi ha tota una vida d’aprenentatge. Pels fills d’una època en que no hi havia més nord enllà que el que podíem descobrir a França (que ja és molt), París és l’univers on ho hem après gairebé tot; sobretot la llibertat. No parlo del París monumental o dels museus, parlo d’un temps, d’uns cafès, d’unes llibreries (una llàgrima per l’antiga Le Divan) i d’uns carrers, que eren un aparador de models de viure i pensar; sobretot perquè eren els models que sempre ens havien dit que no havíem d’imitar. També va ser el cinema de Godard o Louis Malle, el llop-home Vian, i les cançons del ‘fûmeur de Gitanes’, Serge Gainsbourg, però van ser sobretot alguns cafès de mala mort al cinquè, fumant i llegint Libération, i allò que costa tant descriure: la impagable i vertiginosa sensació de sentir-se lliure. Anys després, hem sabut que la vida bohèmia que Hemingway va narrar a ‘París era una festa’ (Seix Barral) i que volíem imitar en els nostres anhels joves, era un intangible intel•lectual que havíem construït a les nostres ments. Però llavors ja havíem començat a construir un itinerari tan erràtic com propi. Vam descobrir Cyril Collard a ‘Les nits salvatges’ (Columna), Carrère, Caludel, Houellebecq i vam sentir com el nostre aprenentatge no era caduc com els exegetes papanates de l’anglosaxonisme volien fer creure. Vam viure l’eclosió i mort d’una era cultural que venia d’abans de la Gran Guerra, que es reinventava després de la segona i que, de les engrunes de les llambordes del maig, renaixia diversa i ideològicament transgressora. Ara que dels anhels joves estan arxivats, continuo pensant que França és el vell món de les idees; de les maleïdes idees, de les brillants idees, de les discutibles idees. N’hi ha que així apostatem del món ultraliberal d’avui. És el que te pensar pels carrers.