No anava a parlar-vos del programa que en Manuel Fuentes fa al migdia a Catalunya ràdio, tot i que és un dels espais on hi apareixen més escriptors fent d’escriptor, vull dir, responent a preguntes intel•ligents relatives als seus llibres, no parlant de qualsevol banalitat. Vull fer esment d’algunes noticies pertanyents gairebé a la privacitat del pati literari. La primera és que el Centro Espanyol de Derechos Reporográficos (CERDO), que gestiona els diners dels cànon digital i les fotocopies, convoca als socis a una assemblea per dimarts vinent a Madrid. Bé, però donat que al CEDRO hi ha força escriptors que som d’algun altre lloc, no es podien fer itinerant les assemblees? A Barcelona hi ha molts associats a aquesta santa casa. O si no, donat que l’aixeta dels dinerons raja prou bé (i que contents n’estem els socis), ja es podrien estirar i enviar-nos amb la carta, el localitzador del bitllet per anar a Madrid i la reserva d’hotel, no?
Correu de comiat de la Xènia Guirao, deixa la feina de comunicació a Planeta. Sort Xènia, te la mareixes. Brosquil edicions, del País Valencià, no és prou gran per tenir cap de premsa, però l’editor Manel Alonso ha endegat un butlletí mensual de novetats que enviarà a tot el gremi. Ull a l’original poemari de la Montse Assens, una jove poeta tardana que presenta ‘Indigent, com jo’, on interpel•la el món d’avui. I parlant de poesia, tot sopant acaba demà la primavera poètica de la Garriga. El seu creador, l’Albert Benzekry, és un incansable treballador de la poesia, qualsevol dia el sentireu al programa d’en Fuentes,. Última hora, poema visual de Gerard Altaió des de la Xina: un panda. Ós? No, Seat. Elogi de la metàfora.
Publicat al suplement Tendències de El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada