En un insòlit i sobtat atac d’humilitat, el conseller Baltasar va reconèixer ahir al Parlament ‘no haver comunicat prou be algunes decisions’ i que va faltar ‘diàleg i debat’ en la gestió política de la sequera i la post sequera, afegiria jo. Doncs bé, algú li hauria de dir al President Montilla i a Joan Saura que, en un cas tant greu com el que ens ocupa, aquests ja són motius més que suficients per cessar el conseller de Medi Ambient.
Però l’esquerra, petrificada un cop al poder, actua exactament igual a com feia la dreta, i ells que ho criticaven fervorosament. Iniciativa fa molt de temps que no sap comunicar, que te uns líders momificats en la direcció i, a la vegada, en càrrecs institucionals, que ha abandonat el debat i el diàleg pel simple exercici del poder i que, com a conseqüència, viu en ple naufragi del seu discurs polític, que en ocasions ratlla el folklore de tant simplista com s’ha tornat, i electoral, és clar. I de tot això, el conseller Baltasar n’és ara un cap visible, però no l’únic responsable.
Dit a El Món a RAC 1 el 4.06.08
3 comentaris:
ep! pop! t'acabo d'escoltar justament dins del tunel de Mataró Oest, servit en safata per l'impulsiu Basté...
tens raó, i tant. Com tenim raó els corredors de fons que volem una ICV més decidida i al mateix modesta, en la línia que vam anar creixent, just abans que les nostres mòmies ens encolomessin el mort d'INTERIOR... quina paradoxa, el millor resultat de la història d'ICV (segon govern tripartit) és el pitjor pasatge possible i, just el dia que des de les bases assistim a la sobtada responsabilitat d'ordre, justamant, s'ens cau la moral per terra i iniciem la desafecció militant augmentada per les Baltasarades i aquesta direcció encarcarada. Què fer? bé, cal l'espai de l'esquerra transformadora, i com que ens cal, tenim el que tenim i ens toca fer balanç. Obrir des de baix i en canal les nostres misèries i refundar, sempre igual, aquest espai. Des de la base, des dels territoris, plantegem aquestes coses i les portarem a circulació a l'assemblea nacional. Baltasar ha de plegar -principalment per haver fet el que dius i per haver destrossat el partit a l'Ebre- i, les plegades han de continuar més amunt...i deixar de ser els escolanets del PSC (Montilla & Zaragoza, es xupen els dits veient la feina bruta que els fa ICV)...
CONSULTA AQUEST BLOG:
verdiroig.blogspot.com
obrim debat i fem xarxa...
estas convidat.
de nou, bon dia...acabo de rebre un missatge al meu blog que fa referència a coses que hem escrit tú i jo, m'ha semblat oportú traslladar-lo al teu blog, el debat està viu i aquesta aportació em sembla bastant ponderada i, en bona part assumible, heus-la aquí:
retallat del blog submarí seaview- highway 61 revisited /
"estic d'acord amb Vallbona i amb Tati en quan a la critica al tema del Baltasar i a la necessitat d'esbrinar camins de ruptura i tot això.
en canvi no veig massa clar com fer compatible la necessària critica a les coses que no fa bé ICV i al mateix temps fer-ho de manera que no siguin critiques en cascada al costat de les que fa la dreta opinadora. A veure si m'enteneu, vull dir que la critica del Vallbona està bé i tal però quan es fa una critica política existeix un risc de que la critica sigui pedebuda com un estirabotr més com els que fan els dretans del microfon (barbeta, carol, villatoro, rahola, cuyàs i companyia) i no sigui percebuda com una critica d'esquerres. La critica justa que es fa a la reculada institucionalistíssima d'icv ha d'anar degudament acompanyada a una impugnació dels miserables convergents que remenen la cua com l'exconseller Espadaler o els hooliogans Oriol Pujol, Madí o Felip Puig.
Molt benvinguda la dosi critica i autocritica i al mateix temps ja que ens curem en salut fent-la podrem exercir amb el cap ben alt el dret a criticar la misèria politica, periodistica i cultural de les dretes que fan cada dia tertulies i demagògia antipolitica per sistema. No és el cas tot sigui dit del Vallbona o del mateix Tati- Aprofito per dir que en Tati està fent un blog de pebrots de mico ple de suggerents menus de cultura i vida i que val la pena, que coi!"
ho signa un tal Jordi "mataroní"
Missatges com aquest esperonen perquè donen sentit a la meva feina i la projecten críticament enllà de la misèria mental i neocon que plana als mitjasn de comuncació i a la classe periodística del país.
Jo vull que sigui l'esquerra qui faci la ruptura, sense dogmes, però amb conviccions, arguments, honestedat i diàleg. Accepto la invitació.
Publica un comentari a l'entrada