LITERATURA O DISTRACCIÓ?

Es diu que a Internet hi ha 14 milions de blocs, i que cada dia se n’obren 80 mil de nous. Siguin certes aquestes estadístiques o no, el que és evident és que aquest suport de difusió de textos i idees està interactuant de tal manera sobre la difusió clàssica de la cultura, en especial la literària, és clar, que a través de la seva acció massiva, els blocaires estan interpel•lant directament alguns paràmetres de la pròpia cultura que hom creia consolidats, com la gènesi de l’estructura narrativa, la dimensió històrica del discurs literari i fins i tot la pròpia immanència de la llengua, Saussure tremola, ja no hi ha discursos interns, als blocs tot és pura influència exterior, la interacció com a mètode literari.
A falta de país real, benvingut sigui el virtual. El català és una llengua amb fortíssima presència a Internet, aquesta expansió es deu en bona part al fenomen blocaire, que, sobretot de 2004 ençà, s’ha multiplicat fins a extrems difícils de calcular. Al treball ‘La blocosfera catalana’, de Mercè Molist es data el primer bloc personal català l’any 1999. Es deia ‘El forat de Sergi Llorens’. L’autor recorda aquell temps: “Érem quatre o cinc webs amb format weblog i ens coneixíem tots. Un dia van aparèixer un parell de webs personals més elaborades que tenien moltes visites, i van començar a sortir weblogs com bolets. Tots en castellà, és clar, només podien fer-los gent amb coneixements, perquè no hi havia les facilitats dels últims anys.” La fal•lera de blocs en català comença l’any 2003, quan van néixer els primers serveis propis d’allotjament de blocs, els castellans arrufaven el nas quan hom hi volia allotjar un bloc en una altra llengua, i a l’any següent el fenomen es va disparar.
En poques setmanes s’ha fet un multitudinari encontre de blocaires a Granollers, i han sortit al mercat dos llibres simbòlics: ‘La catosfera catalana 08’, una primera aproximació a una antologia de blocs en català molt lluny de ser exhaustiva i metòdica, i ‘Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)’, la primera experiència en català de portar a un llibre en format clàssic de novel•la el contingut d’un bloc, el que porten la parella de professors Manel Riu i Mir Roy, ambdós llibres editats per Cossetània.
Els blocs catalans han superat l’estadi de dietari personal i experimental per esdevenir, amb la majoria d’edat, un media, amb un llenguatge i estructura pròpies que posen en qüestió algunes pautes del relat literari que semblaven consolidades: En Biel Mesquida, blocaire veterà, defensa el bloc com una dimensió on allotjar-hi literatura en estat provisional, beta diríem. Però ell és un escriptor consagrat, no se si la majoria dels seus companys virtuals opinen el mateix o consideren el bloc com un suport prou sòlid i amb difusió per a considerar la seva literatura definitiva i gens provisional. Que defineix la provisionalitat, doncs? El lloc on s’allotja o la voluntat de l’autor de donar per bo el text? I perquè no interactuar, modificar i ampliar el text literari sempre que es vulgui? Qui diu que ja no es pot tocar mai més una obra? I tot plegat ens porta a una altra i colpidora pregunta: Que és literari avui, doncs? Com diferenciar la vocació de la simple distracció? Interrogants apassionants per a un futur obert i emergent que està posant en crisi els fonaments clàssics de la literatura. Caldrà reinterpretar la retòrica.

Publicat a El Mundo de Catalunya