En Miqui Puig (haurem de parar atenció al disc que publicarà al setembre), em va sorprendre el primer cop que, en enviar-me un correu electrònic, el datava a L’Ametlla del Vallès, ‘North Barcelona’. Em va sobtar, però vaig resoldre que, un paio de món com ell, amb contactes professionals a mig Europa, no podia anar datant la seva residència a ‘Vallès Oriental’, perquè a la gent del món de l’espectacle amb qui te tractes en Miqui, aquella comarca no els diu res. Pels individus del show bussines el que compta i existeix és Barcelona, però és lògic que en MIqui no vulgui amagar la pertinença a aital poble, com tampoc no crec que hagi de fer pedagogia territorial als programadors de música europeus explicant-los la divisió comarcal de Pau Vila, els consells comarcals i tal i tal.
North Barcelona te grapa, diu molt del país i de la seva capital, no treu independència al bonic poble de l’Ametlla, ni personalitat a la plana vallesana ni res, que ningú no s’esgarrifi ara, i a més deixa ben clara la realitat: que Barcelona és una ciutat potent que, tot i que és territorialment petita (set vegades més que Madrid) irradia una força social, econòmica i cultural que va molt més enllà de les seves exigües fronteres, que a la seva vegada rep la vitalitat de la perifèria que la fa créixer perquè sense ella no seria res, i que cohesiona un vast territori poblat per força milions de persones tant modern i cosmopolita com el que confegeix el gran Londres, per dir-ne un.
Un amic de Bilbo em presenta la seva quadrilla, de seguida sorgeix la pregunta, obvia, és clar. De Barcelona? Lògic, no? No em preguntaran si visc a Premià de Dalt, lloc conegut pels especuladors immobiliaris però poca gent més. Que els he de dir, fer-los una classe de pedant geografia comarcal? No, els dic que visc a Premia, ‘East Barcelona’, i entenen quina mena de lloc els estic definint, perquè ells fa molts anys que parlen del Gran Bilbo (de fet, la vila només te uns 300.000 habitants, mentre que la seva àrea en te un milió, nombre de població per la qual es dissenyen els serveis i les politiques socials).
El Baix Llobregat és una comarca de dret, amb una història i futur que no poso en dubte, però com fem entendre algú que no coneix el país que el Museu Agbar de les Aigues és allà, però que explica la portada d’aigua a Barcelona? Si els diem que és a Cornella, ‘West Barcelona’ ho entendrà a la primera i ens estalviarem enutjoses explicacions. Només caldrà matisar que allà no mana l’Hereu, que no espantin.
Publicat a Time Out
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada