Sosté Fèlix Riera, el nou director de Catalunya Radio, que ‘la cultura no és un element secundari en la nostra forma de mirar la realitat, sinó un element central d'aquesta mirada’. Agraeixo el cable que un culturalista com ell llença a un sector qualitativament arraconat de fa anys a la ràdio pública catalana. I dic qualitativament perquè, en quantitat, no hi ha molt a retreure als responsables de les emissores; només faltaria que no parlessin mai de cultura amb tantes antenes com hi ha. El problema és que en parlen matusserament, limitant-se a donar paletades d’informació, però amb una demostrada incapacitat per tenir paper protagonista en cap debat cultural dels molts que hi ha. Amb una informació d’agenda i cartellera (amb poquíssims temes propis), que bandeja les arts minoritàries i es decantada majoritàriament cap als espectacles i productes de gran consum (tret de la música clàssica, òbviament), es nota a faltar un programa central de referència a l’emissora principal, a l’estil de ‘El ojo crítico’, que marqui les pautes que fan realment de la cultura ‘un element central d'aquesta mirada’, com diu Riera.
El curiós és que això ja havia existit, però va ser desmuntat peça a peça per convertir Catalunya Cultura en iCatFM, una ràdio musical i poc més, i Catalunya Ràdio en una emissora comercial amb una antena poc imaginativa i submisa a les audiències, el futbol i la classe política; és a dir: avorrida. Ara Riera vol capgirar la tendència amb una aposta per la cultura, que és creativitat. Potser és un risc, però és l’únic que marca la diferència amb la resta del trist panorama del dial. I en la diferència hi ha l’èxit i el lideratge. No m’invento res; això ja va ser així fa temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada