La crisi obliga a Josep Gregori, fundador de l’editorial Bromera, a tornar a la direcció de l’empresa que ell mateix va fundar fa 26 anys, i de la que se n’havia apartat des de en fa un i mig, rtellevant a Joan Llinares, que abandona l’empresa. Llinares, ex administrador de l’IVANM, el MNAC i el Palau de la Música de l’era post-Millet, era el director general del grup Bromera (Bromera, Algar i Animallibres) des de gener del 2011.
A més l’empresa ha anunciat un ERO d’un any que afecta al 50% dels 32 treballadors de la plantilla i la reducció del nombre de títols en un 20%. El descens del suport públic a l’edició, sobretot a València, les suspensions de pagaments de l’Arc de Berà i de Moll (distribuïdora a les Illes), i la caiguda de vendes de llibres de lectura prescrits a les escoles, obliguen el primer segell editorial valencià a prescindir de títols que es consideren poc rendibles. Les memòries de Salman Rushdie serà un dels sacrificats, però autors com Benjamin Black o Erri de Luca seguiran en catàleg.
El descens de vendes i ajudes públiques, i el desconcert que el digital ocasiona al sector editorial, està provocant la inefable cançó de l’enfadós: si les editorials només publiquen allò que saben que venen (ara és Bromera qui ho anuncia, però d’altres ho fan sense haver-ho dit i encara alguns tercers ho neguen), què en quedarà del patrimoni literari? Si ningú publica títols importants perquè es venen poc, d’aquí a quatre dies no en quedarà res de la història de la literatura. Quedarà un munt de paper, en la majoria dels cassos sense cap interès, tret del comercial, que serà oblidat aviat. Si només en queda la distracció, som en el procés d’agonia i mort de la literatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada