El president del Parlament de les Illes, Pere Rotger, arremetia l’altre dia contra els ‘provocadors’ que, cada cop que el president José Ramon Bauzá va a un poble, li munten un sagramental al carrer. Tenint en compte el procés d’aniquilament lingüístic què el govern ha engegat des de les pròpies institucions de l’arxipèlag, no es pot esperar altra cosa que uns ous a la solapa de l’americana, que en això ha consistit la màxima agressió que ha sofert, res comparable al que està promovent el seu govern. Segregar l’educació, cosa que ni en Canyelles ni en Matas van fer perquè entorn la llengua de les Illes hi havia un consens social, ho està fent en Bauzá. Pretendre que l’aplaudeixin per una mesura què, a més de cara, tendeix a obrir un conflicte on mai no n’hi ha hagut, és no tenir seny. Però el que és més greu, és no adonar-se de què es corre en la responsabilitat històrica de malmetre sense remei un element definitori que dona personalitat i presència a tot el col·lectiu humà que viu a les Illes, parli català o no. Ni tota la força de les urnes dona dret a ningú per danyar greument el patrimoni d’un poble. Potser si el 10% de pares que demanaran l’escolarització en castellà dels seus nins sabessin el que és i significa el català de les Illes, no donarien suport al segregacionisme. Explicar-ho bé si que seria una tasca del govern, no emparar-se en la falsedat d’una hipotètica elecció lliure per anorrear el català. No és lliure una tria des del desconeixement. És hostatge.
Per sort queda gent com en Fonso, en Joan i en Vicent, que cada diumenge a l’horabaixa es troben al bar Es Cau, a Es Castell, per glosar com feien els avis i els besavis. Si la llengua batega, batega la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada