Tots som de poble

El poble és l’epicentre de totes les coses. Recorrem els complicats viaranys del món, descobrim cultures, coneixem amors i aprenem costums, però el motlle què ens modela a partir de tota aquesta massa és el poble, el lloc d’on som. Un és d’on vol ser, però no trobareu ningú que us digui que és de Nova York o de Paris, us dirà que és l’Upper east side, de Saint Germain, de Rockaway o de Saint Denis: el poble.
L’antiga Mequinensa, el poble de Jesús Moncada, va ser negada per les aigües del pantà per republicana, roja , anticlerical i llibertina. En nom del progrés de l’energia elèctrica, l’antiquíssim poble va ser destruït i enfonsat, molts dels seus habitants en van marxar, i es van perdre per sempre les seves ancestrals maneres de viure.
És precisament aquest arrancar-los la seva identitat, despullar-los de tot el què havien estat i els havia donat personalitat, i com el poble -unit o egoista- lluita per mantenir la dignitat, l’eix central de l’obra literària de Jesús Moncada. La fascinació que els lectors sentim per la condemna d’aquella col·lectivitat és el motor del relatar de l’autor de Camí de sirga, Calaveres atònites (La butxaca), La galeria de les estàtues o El cafè de la granota (Ed. 62). I és que, amés de negada, Mequinensa va ser torturada durant 13 inacabables anys. Des que en 1957 van començar les obres de la presa sense que els seus habitants no en sabessin res, fins l’any 1970, quan les velles edificacions van començar a ser enrunades i els seus habitants es van traslladar al poble nou, un lloc inhòspit de cases idèntiques i carrers amb lletres, el poble va viure sota l’amenaça de l’aniquilació.
El dolor de veure desaparèixer el lloc on has nascut va més enllà del mal físic. Sents que t’arrenquen la memòria, que l’excavadora s’endu tot el que has estat, que tot tu et converteixes en pols blanca; ells que només coneixien la pols negra de les mines de lignit que els havia donat de ben menjar i viure durant anys. Però, a la fi, el malson es va fer realitat, i avui ja només resta la literatura de Jesús Moncada i les anècdotes dels vells per evocar una vida que es va perdre per sempre sota les aigües d’un pantà.
El TNC evoca ara la història de Mequinensa amb en Mallol Fontcalda, el secretari del jutjat; l’Estanislau Corbera, l’amo del cafè del moll, la Penèlope, germana del jutge Crònides, el vell barquer en Nelson, i tot de personatges del bigarrat i intensament vital univers moncadià. Aquestes coses no s’han d’oblidar mai.