Si algun alemany d’aquests que tan poques ganes tenen de seguir pagant les nostres gresques financeres, descobreix que, en la lamentable situació econòmica i laboral en que estem, gaudim d’una setmana amb dos festius intermedis que propicien un munt de ponts, aqüeductes i passeres de tota mena que la converteixen en una setmana majoritàriament inhàbil per a pencar, s’empiparà de valent i aplaudirà la negativa als eurobons de frau Merkel. I tindrà raó.
A meitats del segle passat el miracle alemany va néixer del Pla Marshall, si, però va créixer, consolidar-se i imposar-se al món damunt molts prejudicis gràcies al treball abnegat i constant de milions de ciutadans de tota mena i condició que tenien clar que, la única sortida a aquell forat on la guerra i el nazisme els havia enviat, era treballar tot i més si calia.
Aquí potser encara ens creiem que som rics o fins i tot que som la vuitena potència mundial, que va dir el bromista del bigoti, i decidim que aquesta setmana treballi Rita (o Angela).
Agrupar festius i eliminar-ne si cal seria un senyal de coherència amb els temps magres que vivim. Així tindríem dret a reclamar més Europa.
Dit a EL Món a RAC 1 el 5 de desembre de 2011
2 comentaris:
Pardonnez-moi je ne parle pas l'espagnol. Je c rois comprendre que votre livre Forasters parle de Rudolphe Stallmann-Lemoine alias von Koenig au sujet de qui j'ai fait d'importantes recherches dans les archives civiles et militaires françaises. Les documents recueillis s'éloignent très largement des conclusions de André Ballent et de Ventura Subirats. Peut-être pouvons nous entrer en relation à ce sujet ? orendi@sfr.fr
Bon jour,
Effectivement, j’ai écrit un roman (Forasters ed. Columna en catalan) sur Rudolphe Stallmann-Lemoine alias von Koenig. Mai il s’agit seulement d’un roman, pas d’un essai historique. Il i a de fiction mélangé avec des épisodes réels.
Pour tant, la vérité ou no des conclusions historiques n’est pas important.
Publica un comentari a l'entrada