Els til·lers del món

Unter den Linden pot ser un somni; el somni de la llibertat reconquerida que pren la forma de la popular avinguda berlinesa. Mentre l’hiperrealisme socialista es malbaratava pels carrers del Mitte, Christa Wolf començava a pensar en un nou temps a ‘Casandra’. Però va ser a ‘L’avinguda dels til·lers’ (Columna) on va aconseguir superar la realitat i construir, a partir dels records, una nova forma de coneixement més pròxima a l’humanisme dels pisos per a treballadors immigrants de Kreuzberg que a la grandiositat de la nomenklatura. La protagonista del relat sortia d’un desengany amorós passejant sota els til·lers al temps que la pròpia autora es desencisava de l’oficialisme de la RDA fins la ruptura arribant a la porta de Brandenburg.
Vaig usar el llibre de la Wolf com a guia sentimental un matí de diumenge. Tot i ser primavera ben entrada la fresca convidava a caminar de pressa; un moment perfecte per portar la contrària al món: seure en una terrassa i contemplar les vides que passaven i que, ves a saber, potser també buscaven superar les seves pròpies grises realitats. Així Unter den Linden deixava de ser la simbòlica avinguda d’una ciutat per convertir-se en un senyal referent dels temps nous i incerts a que ens aboquem. Els til·lers de l’antiga RDA era ara tots els til·lers el món. Des de la terrassa d’aquell cafè, el socialisme científic d’Eric Honecker era un acudit macabre al costat de la crueltat amb que el capitalisme terminal amenaça amb arrasar la memòria continguda a l’arbrat de l’avinguda. Probablement Christa Wolf ho veia així i per això, malgrat la campanya en contra seu, va decidir mantenir una postura tan original com solitària contra l’estat socialista i a favor de la pervivència de la RDA. El somni per superar la realitat.
Si la Wolf va col·laborar amb l’Stasi no ho va fer menys obligada (policial, moral o culturalment) que la majoria dels seus conciutadans. La sospita i la delació eren els pilars que mantenien políticament l’estat. Però si mai un matí us heu assegut a Unter den Linden i heu observat les vides de la gent al passar, entendreu perquè un passeig sota els til·lers pot ser una bona forma de superar una realitat i caminar vers el coneixement. I la felicitat.
Amb els anys i la història, Berlín va esdevenir la ciutat somiada. Superat aquest estadi només en queda la nova realitat tret d’Unter den Linden, que és un oasi.