22/12/11

Tenim un pla

De plans de lectura, projectats o frustrats, catalans o estatals, n’he sentit parlar de sempre; del seu èxit gairebé mai. Ara la Generalitat te un pla i sembla creïble, tot i que al dossier de presentació no es parla enlloc de quants diners es disposa per fer-lo. Però és ambiciós, transversal, rigorós i modern. Toquem ferro amb una ma i amb l’altra posem-nos tots els implicats en el llibre a treballar-hi. Els objectius estan marcats i no tenim excusa.
Que llegir no està prestigiat, que els autors no tenen cap visibilitat social, que els mèdia a penes parlen de llibres, que cal enfortir la presència del llibre a la societat, l’educació i fins i tot el treball, que s’ha de protegir els llibreters i el món editorial en tant que sectors econòmicament estratègics i que cal un esforç institucional que empenyi d’una vegada el llibre digital, tothom ho ha dit i ho ha defensat amb major o menor vehemència, però feia falta un pla. Dilluns els consellers Ferran Mascarell i Irene Rigau el van presentar. Que siguin els dos màxims representants de l’administració implicada amb la cultura i el coneixement els que empenyin aquest projecte i el defensin, ja és una bona carta de presentació. És una primera passa perquè ampliar el nombre de lectors sigui un repte de país, del que viu del llibre i del que no.
Pel procés de redacció, per l’anàlisi, pels objectius i sobretot per la voluntat d’implicar a molts sectors socials, econòmics i administratius, sembla raonable que augmentar els lectors fins el 71% i acostar-nos a la mitjana europea, no ha de suposar una quimera; encara que no sapiguem de quants diners es disposa per fer-ho possible. De moment, però, tenim un pla bo i creïble, que ja és molt.