Mentre Josep Ramoneda s’acomiada del CCCB amb una gira d’entrevistes on va carregant ara aquí ara allà, i Marçal Sintes espera prudentment a que passi la tempesta que ell no ha començat però que li plou al damunt, el conseller Mascarell reclama entesa en el ‘holding de la contemporaneïtat’ i, en missatge nadalenc, anuncia que MACBA i CCCB han de treballar junts si volen ser competents internacionalment, o sigui: cosmopolites. Per si de cas, però, el Consell de Cultura de Barcelona ja s’ha posicionat contra la ‘okupació’ de part del CCCB pel museu veí. Potser Mascarell considera que Flàvia Company o Daniel Giralt-Miracle són massa ‘casolans’. I és que, en el fons, és la mateixa polèmica de sempre: la idea de que el catalanisme és patrimonialista, de mirada curta, localista i incapaç de projectar una visió cosmopolita i moderna damunt el món i la cultura. Una idea ja refutada argumentalment des de molt abans que Pau Casals parlés a l’ONU, però que, en sectors ressentits de la cultura, ven. Algunes de les adhesions ‘inquebrantables’ a Ramoneda, o el mateix festival de comiat, ho insinuen.
Josep Ramoneda no ha estat acomiadat, se li ha acabat el contracte; administrativament, doncs, res a reclamar. El seu és un càrrec de confiança i ara manen uns altres, o sigui que, políticament, tampoc no hi ha raons a esgrimir. El seu successor ha estat nomenat directament pel president de la Diputació igual com ell ho va ser, per tant no hi veig greuge comparatiu. Perquè doncs tants escarafalls (per ser suau)? Hi ha algú que vol enfonsar el CCCB abans que no el pilotin altres? Esperem a que en Sintes demostri com el catalanisme és la nostra pròpia forma de ser cosmopolites i després parlem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada