Morositat bibliòfila

Si un autònom, posem un escriptor, no fa les liquidacions correctament i puntuals, Hisenda li fa una declaració paral·lela, li escriu una carta on el titlla de delinqüent, l’amenaça amb represàlies i el convida a pagar amb els recàrrecs i sancions que se’n derivin. Hisenda, en lloc de respectar la presumpció d’innocència, dona per feta la culpabilitat. Ara bé, si és l’administració la que no paga no passa res.
Per cada llibre que una biblioteca pública presta l’administració titular de l’equipament ha de pagar un 0,2% de drets d’autor. Això es va aconseguir després de posar en evidència que l’estat espanyol era un dels pocs de la U.E. que no acomplia aquest compromís europeu. Enguany les diverses administracions que gestionen les xarxes de biblioteques públiques de tot l’estat han fet 36 milions de préstecs, un senyal de que l’afició a llegir, encara que siguin best-sellers, creix.
Per contra, però, les pintoresques administracions que gestionen la xarxa pública de lectura només han abonat a l’entitat gestora dels drets d’autor literaris CEDRO la ridícula quantitat d’encara no 50 mil euros. Evidentment l’entitat ha suspès el repartiment d’aquesta recaptació entre els seus socis. No hi ha moneda fraccionària tan petita, és clar.
Suposo que els partidaris del ‘tot de franc’ deuen estar molt contents; però si la lectura pública ha de ser una simple competència deslleial impedint que els escriptors es guanyin la vida, de poc servirà que la gent llegeixi una mica. Si ha de ser així potser caldria preguntar als autors si donen permís per que hi hagi llibres seus a les biblioteques. Però l’administració fa el que vol. Ja veurem que diu Hisenda quan un escriptor deixi de pagar el proper trimestre.