Un accident com el del Tibidabo mai no és evitable al cent per cent per revisions, mesures de seguretat, auditories i manteniment que s’hi faci. En la interacció de l’ésser humà amb la tecnologia existeix una imperceptible línia fronterera darrera de la qual hi ha terra erma. Vull dir que, per molt que revisem seguint tots els protocols establers amb extrema cura, sempre hi ha un llindar d’incertesa, de dubte, i de perill, evidentment, de que aquella màquina no funcioni sempre tal i com ho ha de fer. És impossible donar garanties absolutes.
Ara, dit això, i tractant-se d’una màquina on hi viatgen persones que s’exposen a un cert, encara que calculat, risc, totes les mesures de seguretat mai no són suficients i la possibilitat de l’errada humana o de la negligència professional s’hauria de reduir al mínim possible, bo i deixant clar que reduir-la del tot és impossible.
Quans més informes tinguem sobre l’accident del Tibidabo millor, més llum sobre la foscor, més claredat i contundència a l’hora d’exigir responsabilitats.
Ara, la imperceptible línia més enllà de la qual l’ésser humà és incapaç de controlar la tecnologia al cent per cent, sempre hi serà.
Dit a El Món a RAC 1 el 19.07.10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada