Néstor Luján (1922-1995) va ser una ment preclara. I no ho dic per l’exquisidesa, ni pel cosmopolitisme, dues qüestions sobre les quals se n’ha parlat tant que han acabat enterbolint la seva personalitat; en Luján va ser sobretot un excel•lent observador i analista de la realitat catalana, espanyola i europea i un lliberal defensor dels drets democràtics quan no n’hi havia. Havent-lo tractat personalment se que l’excel•lència de la seva obra rau precisament en la conjunció d’ambdós caràcters, el mundà i l’intel•lectual. Els personatges que va conèixer, els ambients de tota mena que va freqüentar, els terrenys periodístics que va trepitjar i els registres narratius on es va submergir fan de la seva obra una de les claus per entendre la societat catalana del segle XX.
És per això que no entenc com no hi ha cap editor interessat en publicar un dietari de l’autor de ‘La Rambla fa baixada’. No em cap al cap que, en un moment de diàspora editorial, no hi hagi ningú que aposti per 200 pàgines de gran prosa, amb perles com la reproducció d’una conversa de 1946 entre ell, Josep Pla i l’editor de Destino Josep Vergés sobre quan i com cauria Franco. Algú considera que els temes poden no interessar, o és que troben en Luján passat de moda? Doncs la persona dipositària d’aquesta obra no troba qui la editi.
A en Néstor Luján li hauria agradat prologar ‘La Barcelona calenta’ (Robin Book), un excel•lent viatge a la dura prostitució de postguerra firmat per Elisabet Parra, portaveu dels col•lectius d’editors del país. Ha estat un plaer rebre una nota d’ella on no parla ni de l’Associació d’Editors ni del recent Saló del Llibre Antic, sinó del seu primer llibre. Enhorabona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada