El debat sobre violadors reincidents és inútil, i Alejandro Martínez Singul s’ha encarregat reiteradament de demostrar-ho, perquè no hi ha anys de presó, per llarga que sigui la condemna, que resolguin les qüestions relacionades amb un comportament incapaç de ser controlat només amb la pròpia voluntat o amb la simple i primària privació de llibertat.
Tenint-lo tancat s’evita un problema per la via maldestra i més brutal, però no s’aconsegueix reconduir la conducta dels individus amb trastorns mentals com els que te el vexativament anomenat ‘Segon violador de l’Eixample’.
Probablement som davant d’un conflicte sense solució dialèctica perquè potser els trastorns de Martínez Singul tenen el seu origen en la pròpia societat que, empesa per atavismes religiosos i morals, ha tractat sempre els temes relatius al sexe com un tabú, una cosa lletja que calia amagar i no parlar-ne. Ja se que això és remuntar-se a les arrels soterrades del conflicte, però precisament per això hem de ser conscients que són debats sense solució.
Dit a El Món a RAC 1 el 14.05.09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada