17/5/09

L’ESPECTACLE TOTAL


Tretze metres donen per a molt: música en directe, coreografies, comèdia, melodrama, ‘performances’, poesia visual; el circ és l’espectacle total, i a Catalunya havia estat a punt de desaparèixer. El Festival Internacional de Circ Trapezi, que s’està fent aquests dies a Reus (Baix Camp) mostra la nova vitalitat que te aquest art al nostre país fruit de la feina abnegada de molts excel•lents professionals i del nou impuls que l’administració, amb el Pla del Circ, ha contribuït a donar-li. Homes, dones i nens del cap dret, aneu al circ, la funció és a punt de començar!
Pertanyo a una generació perduda per al circ. La patètica demostració de misèria artística i personal dels circs que de petit passaven pel meu poble (lleons desdentegats, carros atrotinats, carpes esparracades, pallassos paorosos), i la fascinació pel cinema de gran espectacle, ens van foragitar de les grades de pista. Tret de comptades excepcions, el circ es mostrava al seu públic potencial com un gènere definitivament caduc i incapaç de modernitzar-se. I així va anar esllanguint mentre desapareixia també de la memòria generacional.
En plena transició cap a la nova Rússia vaig tenir l’oportunitat de visitar el cric de Moscou, l’escola i el taller, i d’assistir als espectacles dels dos circs estables de la capital. Jo sabia de la grandesa del circ rus, en Jordi Jané, el primer crític modern de circ, m’havia explicat la rutilant brillantor del festival de circ de Montecarlo, però en una país en plena descomposició, on faltava gairebé de tot, no podia per menys que pensar que el circ seria un espectacle gairebé tan decrèpit com el de la meva infantesa. No només em vaig equivocar, sinó que contemplant extasiat els genets caucasians, aquell nou espectacle total em va seduir absolutament.
Però Moscou és lluny, i la Generalitat de Catalunya de l’època estava governada per polítics que també formaven part de les generacions perdudes per al circ. Hi havia en Tortell Poltrona, els Raluy i alguns supervivents que oferien espectacles d’una gran dignitat, però tenien en contra la falta de sensibilització social envers el seu art. El gènere seguia esllanguint, amb una notable qualitat per fi, però sense suport, amb un finançament ínfim i sense recolzament institucional. Això si, la gent omplia a vessar el Cirque du Soleil.
Es va haver de tocar fons (pot haver-hi més fons que arribar a que ni alguns ajuntaments no els autoritzessin ni a plantar les carpes?) perquè el Departament de Cultura s’adonés de la gravetat real de la situació. El Pla del Circ pactat entre el sector i l’administració s’està demostrant un instrument francament eficaç per revifar aquesta autèntica comèdia dell arte de tots els temps. El que s’està veient aquests dies al Festival Internacional de Circ Trapez n’és el millor exemple d’aquests nous temps. Els joves artistes i els que s’estan formant a les escoles han capgirat el vell i caduc concepte. Ja no hi ha lleons bornis ni micos pudents. El circ és un musical, és teatre, és narrativa, és multimèdia i, sobretot, posant al servei del seu discurs els mitjans d’avui en dia, és capaç d’interpel•lar l’espectador, de somoure els sentiments i de generar les emocions que hom demana a les obres d’art. Cal que el gran públic, absurdament fascinat ara pels falsos miratges de les tecnologies digitals, redescobrixi el circ. El repte hi és, la qualitat i la bellesa també.

+
ANTONI MUNTADAS

L'artista barceloní ha estat guardonat amb el Premi Velázquez de les Arts Plàstiques, que atorga el Ministeri de Cultura. Així el jurat reconeix la trajectòria d'un dels artistes catalans més innovadors. Amb treballs com la instal•lació que va exposar a la Biennal de Venècia del 2005,. Muntadas explora la tecnologia i la imatge. El Premi Velázquez, que es ve concedint des del 2002, vol esdevenir el Cervantes de les arts plàstiques. L’obra de l’artista premiat s’exposarà al Reina Sofia.

-
MICEC

La Mostra Internacional de Cinema Europeu (MICEC), que havia de fer-se per cinquena vegada entre el 4 i el 12 de juny al CCCB, els cinemes rendir i la Universitat Pompeu Fabra, ha estat suspès pels organitzadors per la ‘dràstica reducció dels recursos pressupostaris i les incògnites institucionals que fan difícil trobar una fórmula viable de finançament. Malament ho tenen si volen tornar l’any vinent tal i com diuen, quan un esdeveniment cultural mor, i més en un crisi, és difícil que reneixi.