Si el conseller Josep Huguet vol que algun dia el turisme estranger a Catalunya no depengui majoritàriament del sol, la paella i la sangria, faria bé en trucar al col·lega Joan Manuel Tresserras i demanar-li que el seu departament no tanqui la cultura per vacances a l’agost i vertebri, potencií i encapçali una sòlida oferta arreu del país que vagi més enllà de les festes majors, els castellers i el patrimoni petri que tothom te.
Fa goig cada estiu comprar el número especial de Beaux Arts pel quadern especial amb l’agenda completa de totes les grans exposicions d’estiu que es fan a França i a alguns punts d’Europa. De Ceret a Lille i de Saint Paul de Vence a París, l’oferta museística francesa d’estiu no només és la més potent de la temporada, sinó que és la més atractiva pel gran públic. I això no vol dir que siguin exposicions excepcionals, vol dir que estan ben pensades, a indrets atractius i millor difoses, en el que és una autèntica temporada estiuenca d’expos perfectament orquestrada.
Aquest estiu hi ha dues mostres de la Fundació Caixa de Girona d’un gran interès cultural i d’una idoneïtat temporal única: ‘Berlín, Londres, París, Tossa, la tranquil·litat perduda’ i ‘F. Català-Roca i X.Miserachs, dues mirades al territori’. Són dues magnífiques exposicions molt atractives per un públic no avesat a l’art però si en la Costa Brava. Al museu Jaume Morera de Lleida hi ha la primera gran mostra de Miquel Viladrich, al Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú es poden veure escultures de Manolo Hugé, un artista que interessa molt als francesos, a la Fundació Miró Sean Scully, Santiago Rusiñol a Manlleu, i al MNAC hi ha els cartells moderns de les seves col·leccions, massa poca cosa per a tot un Museu Nacional, però que agrada fins i tot als que no interessa per res l’art.
Si, a més d’aquestes exposicions, el Departament de Cultura n’impulsés d’altres a la xarxa de museus comarcals atractives per atraure turisme culturals tant de casa com de fora, hi afegís els nombrosos i consolidats festivals de música i teatre i ho coronés amb l’Altaveu, el Mercat de Vic i el festival de Tàrrega, tindríem un programa, com a mínim, digne d’una denominació d’origen (Estius Culturals a Catalunya o com es vulgui), que podria presentar batalla a la platja i la suada excursió a Montserrat, i amb el que es podria sortir a Europa a vendre estades turístiques i cultura, i que aniria més enllà de la festa (sigui amb música màquina o amb gralla) a la que aquest país sembla condemnar els turistes que, durant l’agost, vulguin conèixer alguna cosa de Catalunya. A Saint Paul de Vence hom hi va a veure la Fundació Maeght, després, si hi ha temps i fa bo, s’hi banyen a mar. Aquí és al revés, o ni això.
Els governs convergents van tenir, fa molts anys, una tímida iniciativa fent un programa conjunt, poc difós, amb tots els festivals musicals d’estiu. Era el moment de l’eclosió d’aquests certàmens i, tot i que allò no va ser gran cosa, va empènyer, si més no mediàticament, el coneixement d’aquelles llavors modestes iniciatives. Ara, en lloc de ser agosarats i decidits i dedicar-hi esforços, no es fa cap acció amb cara i ulls destinada a promoure una altra realitat que no sigui un país de cambrers, sol i gresca a tothora. Com civilitzarem algun dia el turista de calça curta, samarreta imperi i litrona de cervesa que ens dona pa per avui i misèria per a demà?
Publicat a El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada