Al país de la barrecha matinal amb el primer Ducados i del Rossli amb el cigaló havent dinat, els poders públics no van tenir valor per prohibir fumar a tots els locals públics, es van inventar la trampa dels cent metres quadrats, i així tots els bars de menú van poder mantenir la clientela d’obrers fumadors a la vegada que unes boires espesses om el puré espantaven la resta de mortals, no se sap si per por al càncer induït o a la indigestió per no veure ni el que menjaven.
Ara la Generalitat s’ha inventat una estratagema per prohibir que es fumi als bars de menú a 9 euros. Els propietaris diuen que serà la ruïna, però no és veritat; la ruïna la porta l’ambigüitat actual, ja que si ells prohibien i el del costat no, se’ls envà tota la clientela. Vull dir que el dilema no és fumar o no, la realitat és no fumar i s’ha acabat. Si fins i tot a Itàlia ho han acceptat, tant complicat no ha de ser.
Dit a El Món a RAC 1 el 21.09.07
1 comentari:
El fum és inherent a l'essència humana. El fum és la vida i la mort. El fum és l'esperit i la burilla la carcassa humana.
Publica un comentari a l'entrada