L’ésser fester va sortir de casa amb ganes de passar-s’ho be, tal i com li demanava el cos. A la primera cantonada es va trobar una corrua de polítics amb simpatia hipòcrita. Uns metres més endavant una batussa de el va fer fugir per cames. Al carrer de sota un desarrapat li va oferir llaunes de cervesa tant calentes com els pixats del seu gos. Allà, com a la majoria de carrers, l’orquestra havia estat substituïda per un Dj lamentable o, encara pitjor, per un organista electrònic capaç de fer tronar i ploure. A cada sotrac les ganes de festa anaven minvant alarmantment; malgrat tot, però va seguir; calia fer barri, viure la festa, sortir al carrer i contagiar-se de la joia de viure. Però la joia li va passar en un minut, just el que va trigar en veure una plaça ocupada per un batalló de policies armats com si anessin a la guerra que el van mirar amb cara de sospitós habitual. L’escena policial es va repetir a la plaça del costat. Esmaperdut, va buscar un carreró amb un tuf de pixats terrorífic per fugir. Massa fosc, un ganivet al pit el va convèncer de que era millor donar la cartera a qui li demanava. Ja més assossegat, a casa, algú li va dir que la festa era així aquí. Des de llavors marxa de vacances per la festa major, no fos cas que ho hagués de lamentar.
Publicat a l'Independent de Gràcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada