Els ciclistes es dopen, el lampista li fa la factura sense IVA i el nen diu que no ho tornarà a fer sabent que hi tornarà a la que es descuidin els pares, vivim en un món de tramposos (i si hi ha un innocent que llenci la primera pedra), i d’això no se n’escapa ni la literatura d’aquest país, on els d’esquerres reclamen per a ells l’honestedat, i els de dretes l’ordre i el cel. Un escriptor d’èxit va demanar fa uns mesos de cobrar els drets d’autor en un paradís fiscal, talment com si fos un tennista o una diva de l’òpera, per evitar que ni un cèntim dels seus impostos es destinessin a ajudar els immigrants, el que llegeixen. A tal efecte calia que, qui li gestiona els seus interessos, obrís una societat en un indret d’aquests. Tenim entès que, finalment, l’operació no s’ha fet.
Una altra d’escriptors d’èxit sobtat. Li reescriuen dues vegades l’original i, davant l’allau de males crítiques, ni un bri d’autocrítica, ans al contrari: “un altre exemple que demostra que el públic sempre és més intel·ligent que la crítica”. Doneu-li el condol, probablement no te àvia. El que resulta sorprenent és que encara hi hagi editorials que busquin desesperadament originals amb flaire d’èxit ràpid, per molt que necessitin una autòpsia més que una repassada editorial, per engegar projectes de narrativa, com és el cas de l’Esfera dels Llibres.
Si teniu una història situada abans de la invenció de la penicil·lina no ho dubteu, aneu obrint una llibreta d’estalvis a Andorra o a la Illa de Man. Però si voleu un llibre d’èxit, distret, i escrit amb cara i ulls, ara mateix surt Pura anarquia (Columna), el retorn de Woody Allen a la narrativa. Rodarà a Suïssa o a Gibraltar?
Publicat al suplement Tendències de El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada