Casa de VbN: LA PASTA

14/9/07

LA PASTA

Gairebé la meitat d’italians han fet boicot a la compra de pasta, el seu aliment bàsic, en protesta per l‘augment dels preus degut a l’especulació sobre el cost dels cereals. Seríem capaços els catalans de fer boicot al pa amb tomàquet per un dia? I els madrilenys, podrien passar sense bocata de calamars durant 24 hores?
L’any 1951, sense internet ni sms’s, i essent un poble derrotat i trist, es va fer una vaga de tramvies molt exitosa contra l’augment del bitllet. Com és que no som capaços avui, cultes, nobles i emprenyats de ‘boquilla’ com som i amb correu-e i mòbils de boicotejar la Renfe, les autopistes, AENA, Endesa, La Real Federación Española de Fútbol etc, etc...
Ep, com diu en Pujol, això, un poble assenyat i submís com el català no ho ha de fer mai, però ho va dir i es va quedar ben descansat.

Dit a El Món a RAC 1 el 14.09.07

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Tercera edició de La casa de la frontera

La casa de la frontera és un establiment situat al barri de la duana de Puigcerdà, al bell mig de la ratlla amb França. Des del 1882, quan dos cerdans la van comprar per instal·lar-hi un hostal que pertany a la família Grau. El dia de la jubilació, mentre apaga per darrera vegada les neveres i els llums de la botiga, la Carme repassa la vida de la seva família –des dels rebesavis fins els fills- i recorda sense nostàlgies la història d’aquesta casa fronterera. Un lloc de pas, on s’hi han encreuat molts destins –aventurers, fugitius o exiliats- i que enmig d’un paisatge imponent, ha estat testimoni d’alguns dels episodis més rellevants que han transformat la Cerdanya i tot el país des de finals del segle XIX fins ara: des de l'última carlinada, la Setmana Tràgica fins a la Guerra Civil, la misèria de la postguerra, l’auge del turisme o la perforació del túnel del Cadí. Amb una reconstrucció històrica ben travada, movent-se entre el present i el passat, i jugant amb una doble perspectiva de realitat i ficció, Rafael Vallbona ha escrit un fresc del segle XX, una novel·la coral que manté la intriga i l’emoció per una terra i uns personatges que han deixat la seva petja en la història.

Un tast (literari) de El tant per cent

Cliqueu a la imnatge per llegir un avançament editorial de la novel·la EL TANT PER CENT, què ja és a les llibreries. Tripijocs, tràfic d'influències i terra de corruptes; ve-t'ho aquí. I quan la crisi arriba de sobte, també hi arriben els problemes: paisatges desoladors, urbanitzacions desmanegades, edificis abandonats, i molta gent que es comença a posar nerviosa: un alcalde que governa amb mà de ferro, unes eleccions que cal guanyar, dos constructors disposats a pagar un tant per cent pel favor d'una requalificació, i dos senegalesos assassinats pels matons d’un mafiós aparentment sense cap mena de connexió. Tot plegat du al reporter Pere Palau a ficar-se on no és benvingut per explicar el verdader sentit de tot plegat. Una crua història sobre la crisi, la condició humana i la realitat; que és dura, però real. Una autèntica foguera de les vanitats de las societat catalana i espanyola d'avui mateix.

Xavi Tondo. El triomf de l'obstinació

Abans de pujar al podi de l’etapa reina de la París Niça de 2010 en Xavi Tondo parla un moment amb Bernard Hinault. Ell admira el cinc vegades guanyador del Tour, i li explica com ha vençut gràcies a perseverar en l’esforç, com ha fet sempre. El bretó somriu escoltant el ciclista de Valls i li recorda que la obstinació ben portada és agraïda. Aquell noi li recorda a ell de jove, quan li deien ‘le petit blaireau’ (el petit teixó), per la seva tenacitat i propòsit. Com li diran a en Tondo? ‘Xavi Tondo, el triomf de l’obstinació’ és la història d’un home que tenia un somni: ser un gran corredor professional des de la humilitat i l’honestedat. JA ÉS A LES LLIBRERIES