L’apagada de juliol ha fet de Barcelona una mica més centre del món, i Gràcia també, és clar. Es veu que, que marxi el llum i trigui tres dies a tornar, és un fet insòlit que només passa en aquest indret. I no ho dic per l’atenció quantitativa que hi han dedicat polítics i mitjans de comunicació, ho dic pel tracte qualitatiu amb que uns i altres s’han escarrassat a fer veure a la resta del país i al món que això és una infàmia, una ignomínia i una vexació i que mai no hauria de passar una cosa així en una ciutat moderna i tal. I no diguem alguns afectats, com si fossin els éssers més desgraciats del planeta i els únics mortals a qui Endesa els pren el pel sistemàticament.
Ja se que la globalització cadascú l’entén com li cou, jo també; és per això que vull recordar que el llum marxa molt sovint a moltes viles i ciutats del país sense que mai ningú no doni explicacions al Parlament, els diaris en diguin ni una ratlla i ni la teletres hi dediqui un sospir. Hi ha comarques senceres on el llum marxa i espavila’t, fins i tot en ple hivern i amb temperatures per sota de zero. I no estic parlant de territoris poblats per neorurals, estic parlant de desenes de milers de ciutadans. Es fotut que marxi el llum, però és un mal de molts, no us penseu. però les atencions només són per la ciutat.
Publicat a L'Independent de Gràcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada